El passat Dimarts 14 de març, la Fundació BCN Formació Professional va presentar l’Anuari de l’FP amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La present edició reuneix informació sobre la demanda d’estudis, característiques de la matrícula i de l’oferta formativa del sistema d’FP de Barcelona i àrea metropolitana. Com a novetat, d’una banda, s’inclou una fitxa amb la demanda formativa, perfil de l’alumnat i lloc d’estudi de cada municipi i també un document que recull les oportunitats, reptes i recomanacions sobre el futur de la Formació Professional.
Va obrir l’acte Maria Truño, Comissionada d’Educació de l’ajuntament de Barcelona agraint la presència de tots els assistents i fent una especial menció a la Fundació BCN FP per la feina elaborada.
Seguidament Sara Berbel, Presidenta de la Fundació BCN Formació Professional explicà com la Formació Professional es troba en el seu millor moment. Les xifres de matriculacions han passat de 35.000 en el curs 2004-2005 a 63.000 en l’actualitat, xifra estable des de fa tres cursos i que significa un increment del 80% de les matriculacions en el transcurs dels darrers 17 anys. Aquesta evolució ha significat que el 24% de la població actual estudiant a la província de Barcelona, estigui cursant alguna titulació d’FP.
Berbel denotà també que a més de la creixent demanda actual de professionals d’FP, cal afegir la necessitat de reemplaçament generacional de les plantilles (jubilacions): al voltant del 80% de les oportunitats d’ocupació fins al 2030 al mercat laboral espanyol seran generades per les oportunitats denominades de “reemplaçament[1]” i la majoria d’elles seran de caràcter tècnic. El volum de reemplaçament generacional a la província de Barcelona serà de 500.000 llocs de treball en 10 anys[2]. Per tant és important tenir documents con l’Anuari de l’FP coma referent i fullar de ruta per la Formació Professional.
Javier Gracia, tècnic de l’observatori de la Formació Professional va exposar l’increment del sistema d’FP per l’any 2021 on gairebé 180 000 persones han sigut formades per l’FP respecte a l’any 2016 (matriculacions any 2015-2016). A més, existeix un augment molt accentuat en les matriculacions de 14 famílies professionals, entre elles, informàtica, màrqueting i sanitat. Per contra també existeix un decreixement molt denotat en altres 8 famílies professionals com per exemple, energia i aigua, industria alimentaria, edificació i obra civil causant un important handicap en cobrir l’alta demanda de ma d’obra d’aquests sectors.
Existeix una bretxa de gènere en l’FPI (Formació Professional Inicial) previ a la seva elecció, és a dir, les dones opten amb major proporció per Batxillerat en comptes d’un itinerari professional després de l’ESO respecte els homes (2 de cada 10 per les dones respecte a 3 de cada 10 pels homes).També es manté la bretxa de gènera en l’elecció de l’ensenyament professional. Trobem un 75% de dones en els ensenyaments professionals de benestar, atenció a les persones i el sector tèxtil i en canvi un 75% d’homes escullen ensenyaments relacionats amb els sectors Industrials i informàtica. Finalment Gracia explicà que l’FP es sol escollir de forma vocacional i no per localització, arrel de l’anàlisi de la mobilitat dels estudiants de Formació Professional.
A nivell territorial i polític l’increment de l’FP com a opció formativa també està recolzada a través d’un desplegament de normatives específiques, com va senyalar Àngel Tarrinyo, coordinador de l’observatori de la Fundació BCN F. Per part de l’Estat espanyol trobem la Llei Orgànica 03/2022, coneguda com la Llei d’FP, i per part de la Generalitat de Catalunya, la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professional. Sense dubte aquesta focalització vers l’FP per part de les diferents administracions obeeix als efectes negatius que comporta tenir un percentatge tant baix de qualificats d’FP respecte a les necessitats del mercat de treball d’avui i del futur. Aquest percentatge és molt baix comparat amb la resta de potencies europees.
Tot i l’increment general en FP i el seu recolzament polític, “Espanya segueix sent el país amb major taxa de sobre-qualificació respecte a la resta de països de la UE, on el 36% de les persones amb estudis tenen ocupacions que no corresponen amb el seu nivell instructiu”, deia Tarriño, “aquest desajust és en part degut a un desconeixement o infravaloració de les potencialitats de l’FP.” Com a conseqüència, el sector productiu té una dificultat molt gran per cobrir posicions de mà d’obra tècnica qualificada: 41% de les vacants de les empeses a Espanya contemplen graduats/des en FP i 8 de cada 10 empreses manifesten tenir dificultats per ocupar llocs vacants[3] que venent de la Formació Professional.
Quan es compara l’atur juvenil a nivells de formació de l’ESO o el Batxillerat a FP, moment en el qual s’observen grans diferències entre les taxes d’atur, l’FP situa les persones al voltant de la mitjana d’atur i suposa un gran salt qualitatiu respecte als nivells instructius inferiors. La Formació Professional suposa millors opcions dintre del mercat de treball,ja que a Barcelona província la taxa d’atur mitjana de població activa (població de 16-67 anys) és de 9,4%,mentre que la de titulats/des en FP és de 8,4%, el que significa una reducció del gairebé el 12%. Aquesta reducció encara és més acusada quan comparem aquestes taxes registrades a nivell d’ESO o batxillerat. En un context d’atur juvenil (16-24 anys) molt elevat que ascendeix al 26,4%, l’FP aconsegueix disminuir-lo fins a un 20%, una xifra encara elevada però mitigada en part per l’efecte de l’FP.
Taxes d’atur per col·lectiu d’edat i nivell d’instrucció. Província de Barcelona. IIIT 2022.
| Total | ESO o inferior | 14,90% |
| Batx | 12,40% | |
| FP | 8,30% | |
| Universitari | 4,40% | |
| Total | 9,40% | |
| 16-24 | ESO o inferior | 37% |
| Batx | 25% | |
| FP | 20% | |
| Universitari | 18% | |
| Total | 26,40% | |
| 24-34 | ESO o inferior | 22% |
| Batx | 24% | |
| FP | 10% | |
| Universitari | 4% | |
| Total | 11,70% | |
| 35 i + | ESO o inferior | 10% |
| Batx | 6% | |
| FP | 6% | |
| Universitari | 4% | |
| Total | 6,30% |
Font: Elaboració pròpia a partir de dades EPA
Actualment, continuà Tarriño, tots els sectors productius van en la direcció (o ja s’hi troben) de la digitalització i la sostenibilitat. Això implica pel present i futur pròxim del llocs de treball i perfils professionals unes certes qualificacions i competències hibrides, transversals i flexibles. L’FP és una molt bona resposta a aquests canvis immediats, podent-se adaptar amb més facilitat i més agudesa a les necessitats del nou mercat de treball: les adaptacions curriculars per part del sistema educatiu, els cursos d’especialització i per part del món laboral de la formació per a la millor de l’ocupació. L’FP també compta amb una servei d’hores, anomenades “hores lliures”, que implica la possibilitat a discreció de cada centre, d’adaptar la composició del seus graus segons les necessitats detectades en les posicions de treball.
Els reptes de l’FP
L’abandonament escolar prematur a l’FP, en el primer curs dels cicles formatius de grau mitjà, arriba a assolir nivells del 40% mentre que a Batxillerat suposa el 24%[4]. Les causes han estat associades a una manca d’orientació acadèmica, el desinterès generat per segones o terces opcions en el procés d’assignació de plaça i situacions específiques de vulnerabilitat[5].
Baixa participació de les dones a les titulacions STEAM
S’observa una baixa participació de les dones en les titulacions STEAM[6] en comparació amb els homes. En conjunt, entre les famílies professionals considerades STEAM, hi ha una participació de les dones del 32,2% al context de l’AMB i del 33,2% al context de Barcelona ciutat.
Internament, entre les diferents famílies professionals STEAM, s’observa una evolució heterogènia des del curs 2015/16 fins l’actualitat: mentre que a les famílies professionals Edificació i Obra Civil i Seguretat i Medi Ambient es dona un cert increment del percentatge de dones matriculades, en altres com Informàtica i comunicacions, Instal·lació i manteniment i Transport i manteniment de Vehicles la presència de dones és pràcticament inexistent.
Ritmes diferents, tecnologies diferents, manca de professorat i actualització
Les noves tecnologies, la velocitat i l’abaratiment dels costos de transmissió del coneixement està generant una velocitat en la innovació tecnològica sense precedents. Aquesta innovació genera una cascada de noves necessitats formatives i competencials i en paral·lel una altra cascada de competències i coneixements que queden obsoletes a una velocitat que s’incrementa gairebé exponencialment. Aquest fet, traslladat al sistema d’FP, es tradueix en una impossibilitat d’aparellar el ritme d’evolució de les noves tecnologies amb les tecnologies a l’abast dels centres de formació i amb els coneixements que pot abastar el professorat a un ritme racional. També, la manca de professionals precisament en els camps tecnològics situa al sistema d’FP que cerca aquest tipus de docents, en competència directa amb les empreses del mateix sector que també cerca aquest talent però que ofereixen salaris més avantatjosos. Finalment, l’actualització del professorat, peça clau del sistema, és una línia de treball a abordar i intensificar pel mateix motiu.
Què recomana l’Anuari de la Fundació BCN Formació Professional
Repensar les instal·lacions formatives mitjançant centres integrats i de referència sectorial, generar mecanismes per compartir recursos formatius costosos, Adaptabilitat de l’ofert formativa ( Acompanyar la generació de nous perfils i oferta formativa amb accions de comunicació i orientació, Avançar-se a la necessitat de perfils professionals, Re-skilling / Up-skillin del professorat i plans de Xoc per col·lectius (contra l’abandonament a d’FP i per incorporar les dones a les STEAM) serien les recomanacions fetes per la Fundació Professional i que es podrien trobar a l’Anuari de la Formació Professional.
La presentació finalitzà amb Montserrat Ballarín: Vicepresidenta Àrea de desenvolupament social i econòmic. La vicepresidenta ha destacat la qualitat de l’Anuari i l’aposta per la qualitat del sistema d’FP. “La formació professional és clau per millorar la competitivitat econòmica i aconseguir la igualtat”, ha apuntat.
