Categoria: Sense categoria

Aquest dimecres 22 de setembre la Fundació BCN Formació Professional i Dualiza-  recolzats per CaixaBank- han organitzat la jornada sobre els sectors sanitari i sociosanitari en clau d’FP, amb la col·laboració de Barcelona Activa i Fundació “la Caixa”. La jornada s’ha centrat en la identificació dels actius i els reptes actuals d’aquests dos sectors, i en el paper que hi juga la innovació en cadascun d’ells.  S’han compartit experiències innovadores amb l’objectiu final de generar un intercanvi d’idees i reflexions sobre possibles canvis que cal impulsar, augmentar la coneixença de certes pràctiques exitoses i ubicar les tendències de futur d’aquests sectors fonamentals per a la societat.

“L’envelliment i la dependència són estats modificables, es poden millorar, revertir i prevenir. S’ha de treballar transversalment amb diferents disciplines i els serveis s’han d’adaptar a les diferents fases de l’envelliment” deia  José Augusto García,  director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i president de la Sociedad Española de Geriatría i Gerontología, en inaugurar la conferència al CaixaForum Barcelona. Seguidament s’iniciava la taula rodona d’experiències formatives innovadores, moderada per la Montse Blanes, directora de l’Institut Bonanova-Parc de Salut Mar, i integrada per Sònia Higueruelo, directora de l’Institut Antoni Pous i Argila,  Betlem Pares, de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Aj. de Manlleu, Ana Monge, directora i responsable d’estratègia i innovació, i Amaia Hernández, ambdues  del centre Tolosako Inmakulada Lanbide Ikastola, del País Basc. Les quatre participants pertanyen a centres integrats de Formació Professional. A la taula s’ha recalcat la necessitat de solidificació de la xarxa FP-empreses-entitats, doncs l’FP ja incorpora projectes de futur amb fórmules innovadores i està preparada per adaptar-se i cobrir les necessitats dels sectors en qüestió.

Després ha estat el torn de la taula rodona centrada en les experiències innovadores al sector sanitari i sociosanitari, moderada pel Sr. Òscar Dalmau, gerent d’Unió Consorci Formació. En aquesta taula han participat el Bartomeu Ayala, responsable de formació dual de l’Hospital Althaia, la Ana Sedano, directora de RRHH de l’Institut Català d’Oncologia i el Marco Inzitari, director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili. S’ha exposat la necessitat de millorar l’encaix i l’ús de l’FP dual en les institucions i empreses del sector.

Mónica Moso, responsable del Centro de Conocimiento e Innovación de Dualiza, i Àngel Tarriño, responsable de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional han recollit les conclusions a la cloenda de la jornada.

Els principals reptes i deficiències del sector sociosanitari són la manca de prevenció sobre la pròpia vellesa i dependència de les persones, la necessitat de professionals multidiciplinaris al sector, la manca de professionals del sector, relacionada amb les condicions laborals poc atractives, els dèficits formatius del sector, així com l’excés d’economia submergida en el treball de cures a les llars. En definitiva, els dèficits en la cartera de serveis per l’atenció a les persones amb necessitats sociosanitàries i en l’atenció de les persones amb dependència. En el sector sanitari, els principals reptes són els dèficits o incongruències en els itineraris formatius, les tensions i conflictes derivats de les escasses opcions per a la promoció professional (on s’hi sumen diferències significatives amb altres països europeus), a més de perfils amb necessitat de formació continua donat que són molt sensibles als canvis tecnològics.

“S’estan fent importants passos per a la integració efectiva del sistema sanitari i sociosanitari, si bé encara queda molt camí per recórrer i és necessari accelerar aquest procés”, ha comentat Tarriño, mentres exposava les principals oportunitats que es presenten en els sectors sanitari i sociosanitari, com la pròpia experiència del Covid generant un escenari favorable al canvi en positiu del sector,  o l’existència d’experiències formatives innovadores ja en marxa per millorar els perfil professionals dels dos sectors. S’ha subratllat el paper clau de la formació professional en el repte de la millora formativa dels professionals, combinat amb el paper fonamental dels municipis, empreses i entitats corresponents, com a base de la recepta per l’èxit.

Moso ha presentat el projecte dut a terme per la Fundació BCN Formació Professional, Dualiza i Barcelona Activa: “Anàlisi i reptes del sector sanitari i sociosanitari català en clau d’FP en el context COVID i de futur”. L’objectiu del projecte és donar resposta a les necessitats actuals i futures en l’entorn hospitalari i ambulatori, així com en el sector sociosanitari, posant especial atenció al paper de la digitalització i les noves tecnologies. Es preveu la publicació dels resultats  durant la tardor de 2021 i, a partir d’aquests, impulsar i acompanyar les mesures necessàries que es derivin.

“Aquestes jornades són fonamentals per treballar en detectar les necessitats presents i futures dels sectors, i crear en el procés aquesta xarxa que ha anat sortint durant tota la jornada tant necessària”  ha conclòs Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, donant per finalitzada una jornada reflexiva sobre dos sectors essencials per la societat.

Recupereu la jornada al nostre canal de youtube:

Part 1:https://www.youtube.com/watch?v=sM-F6mRmgXU

Part 2: https://www.youtube.com/watch?v=nYXNBJOmTFo

El Fòrum de ciutats amb Consell de la Formació Professional està conformat per 12 Consells de la Formació Professional, que representen a un total de 53municipis.

El curs passat el territori que abasta el Fòrum aglutinava prop del 70% de la matrícula de la Formació Professional inicial de Catalunya.

Després de finalitzar la preinscripció i matrícula a la Formació Professional inicial pel curs 2021-2022, hem pogut constatar que enguany hi ha hagut un important augment de demanda de places d’FP, especialment de Programes de Formació i Inserció Laboral-PFI i de Cicles Formatius de Grau Mig – CFGM. Una situació que s’agreuja any rere any davant un dèficit estructural de places.

Estimem que prop de 10.000 persones del territori que conforma el Fòrum, als quals caldrà sumar-hi la resta de ciutats del país, no podran accedir a una plaça dels CFGM. Cal sumar-hi també els centenars d’ alumnes que volen cursar PFI i tampoc ho podran fer.

És evident que l’impacte d’aquest desajust comportarà greus conseqüències a nivell social, cultural, educatiu i econòmic en els propers anys.

Des del Fòrum volem denunciar aquesta situació com a molt greu tenint en compte que el dèficit de places no és nou i que la problemàtica s’arrossega de fa alguns cursos. Part dels joves, impulsats per la necessitat de continuïtat formativa, en la que tant hem insistit, després de l’ESO;  sol·licitaran plaça per cursar batxillerat sense que tampoc  aquí hi hagi garanties d’accés. I, si ho fan, serà com a itinerari no triat amb les conseqüències negatives que això pot comportar. La més greu: abandonament prematur.

Malgrat existeixi un pic demogràfic, creiem que cal posar sobre la taula altres factors que ens porten a la situació actual, i que requereixen  una resposta  immediata:  crisi econòmica i social ( amb el conseqüent augment de les desigualtats socials),  i l’aposta cada vegada més ferma i arrelada per la Formació Professional.

Cal fer passos ferms cap a la implementació de la formació professional integral o formació professional al llarg de la vida; materialitzant-se amb la coordinació dels diferents subsistemes de la formació professional. Fem de la necessitat, una oportunitat.

En aquest sentit, des del Fòrum, ens posem a disposició per estudiar totes les vies possibles per augmentar l’oferta de places aquest curs 2021-2022 i així poder fer front a la demanda no atesa que ens porta a aquesta greu situació.

Fòrum de ciutats amb Consell de la Formació Professional

26 de juliol de 2021

L’AMB i la Fundació BCN Formació Professional hem presentat públicament aquest divendres els vuit projectes guanyadors de la 3a edició del MetròpolisFPLab, celebrada durant el curs 2020-2021.

Aquest any han participat 9 empreses i 27 centres d’FP de la metròpolis de Barcelona.Es reconeixen els vuit projectes guanyadors de la tercera edició, entre els quals hi ha un assistent virtual per als malalts dels hospitals o una estora intel·ligent que identifica els passatgers d’un autobús per controlar-ne les pujades i baixades

MetròpolisFPLab és un projecte d’innovació que impulsem juntament amb l’AMB, amb l’objectiu de posar en valor el talent de l’alumnat de la Formació Professional i apropar-lo al mercat laboral. Pretén potenciar l’adquisició de competències clau i fomentar la inserció laboral dels joves, a través d’una metodologia d’innovació oberta en un entorn real.

En aquesta edició hi han participat 700 alumnes de formació professional de la metròpolis de Barcelona, que s’han organitzat en 200 equips de treball. Com en les edicions anteriors, els estudiants han afrontat reptes plantejats per cadascuna de les empreses col·laboradores per tal de trobar solucions a les seves necessitats.

La creativitat i la innovació han tornat a marcar aquesta edició, amb propostes ben curioses, com la realització d’uns Jocs Olímpics que aglutinen els 17 objectius de l’agenda 2030, un assistent virtual per a malalts dels hospitals, una gimcana virtual a través de les xarxes socials o una estora intel·ligent que detecta la identitat dels passatgers que viatgen en un bus i els obre automàticament les portes.

Les empreses que han proposat reptes al MetròpolisFPLab3 i els equips guanyadors són:

Empresa	Repte	Equip Guanyador	Projecte
Agenda 2030	Com podem aconseguir que els joves coneguin millor l’Agenda 2030 i s’impliquin per assolir-la?	“DICA Team”, del Instituto Esteve Terrades de Cornellà	Tallers de sostenibilitat impartits a les escoles per explicar què són els ODS
Aigües de Barcelona	Com podem fomentar el consum responsable d’aigua i aliments per reduir-ne el malbaratament?	“Earthfocus”, de l’Escola del Treball de Barcelona	Tallers de conscienciació relacionats amb l’aigua adreçats als joves
TMB	Com podem millorar l’experiència d’usuari per reduir el neguit que es genera a les parades de bus respecte als horaris, les incidències, etc.?	“Dream Team”, de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí	Pantalla interactiva a les parades de bus
Institut Català d’Oncologia	Com podem acollir un pacient de l’ICO perquè sàpiga com actuar en la part virtual assistencial?	“Dream Team”, de l’Escola Santíssima Trinitat de Barcelona, i  “Macacos Team”, de Gimbernat Formació de Sant Cugat del Vallès	Doble funció del projecte: pàgina web + aplicació i acompanyament al pacient
Garcia Faura	Quin sistema d’embalatge reutilitzable podem utilitzar per protegir i transportar en camió les finestres i façanes que fabriquem?	“…” de l’Escola Massana de Barcelona	Sistema modular de protecció de finestres
PEMB	Com podem conscienciar els joves i fer que els seus esmorzars siguin més saludables i sostenibles?	“Esteve Terradas  Finances PEMB 1”, de l’Institut Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat	Aplicació mòbil de receptes exclusives i vídeos interactius perquè l’alumnat pugui seguir petites rutines d’entrenaments esportius
Circuit de Catalunya	Com podem posicionar el Circuit de Catalunya a través dels nostres canals de comunicació per arribar a un públic més jove?	“Skynet guys”, de l’Institut Provençana de l’Hospitalet de Llobregat	Gimcana virtual a través dels diferents espais del Circuit
Port de Barcelona	Quin sistema tècnic es pot implantar a l’autobús que creua el Port perquè els usuaris respectin les zones per pujar i baixar a les parades?	“JYL”, de l’Institut Joan Brossa de Barcelona	Catifa electrònica que identifica els passatgers i els habilita la baixada del vehicle a les zones restringides
MB92	Com podem recollir eficaçment residus flotants en drassanes tenint en compte que hi acostuma a haver embarcacions amarrades?	Desert	Desert

Els alumnes dels vuit equips guanyadors obtenen una beca de 1.000 € per desenvolupar les idees dels projectes dins d’aquestes empreses durant dos mesos, entre setembre i novembre del 2021.

MetròpolisFPLab: innovació empresarial per potenciar la inserció laboral dels joves.

L’Aliança per la FP és una iniciativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional que té com a objectiu enfortir tot el procés de transformació de la FP.

És una xarxa de corresponsabilitat entre empreses, organismes i institucions amb la voluntat de donar suport al “Pla de Formació de la Formació Professional” del Govern d’Espanya”. I amb l’objectiu comú d’una millor formació i millors ocupacions. La nova llei d’FP planteja una visió integrada de la formació i l’ocupació; i aquesta xarxa permet millorar els vincles entre les necessitats de l’entorn econòmic i social i la inserció laboral i ocupabilidad al llarg de la vida.

L’Aliança per la FP sumarà esforços, crearà sinergies i construirà iniciatives entre administracions públiques, interlocutors socials, sector empresarial i entitats del tercer sector; sempre amb l’objectiu d’enfortir el nou model d’FP.

Entre les seves línies d’actuació destaca l’obertura de convocatòries de projectes d’innovació per a l’intercanvi i difusió de bones pràctiques entre centres de formació i empreses. També la creació de la plataforma FPConecta, que serà l’eina que mobilitzarà l’ecosistema de la Formació ProfesionalLa missió de la Fundació BCN Formació Professional és participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana a partir del foment de la relació entre la formació professional i l’entorn econòmic i social, potenciant una formació adequada i compatible amb les necessitats del sistema productiu i facilitant la transició al món del treball i la plena integració d’estudiants, mitjançant projectes i accions específiques dirigides a empreses i institucions i als centres de formació.

El passat 17 de juny es va dur a terme la Nit de l’Emprenedoria al Cibernàrium de Barcelona Activa, que va constar de l’entrega de Premis de la 12ª edició dels premis FP Emprèn i els premis FP Consolida. L’acte, de format híbrid, es va retransmetre en directe via streaming a través del nostre canal de YouTube.

Presentat i conduit per Clara Sànchez Castro, la benvinguda a la Nit de l’Emprenedoria la van donar el tinent d’Alcaldessa i regidor de Cultura, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, la vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, i la comissionada de Promoció de l’ocupació i polítiques contra la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil.

A continuació, es va lliurar el premi FP Consolida conjuntament amb Netmentora Catalunya, entitat que conforma una xarxa Europea que durant 30 anys de recorregut s’ha convertit en l’associació més gran sense ànim de lucre d’Europa dedicada a l’acompanyament de l’emprenedor per a la creació d’empreses que generen ocupació local, i el Departament d’Educació.

L’objectiu d’aquest premi és impulsar projectes emprenedors liderats per estudiants i ex-estudiants de formació professional amb la finalitat d’acompanyar-los en el procés de consolidació dels seus projectes. Es va comptar amb la intervenció de Cristian Rovira, president de Netmentora, Martí Morató, CEO de GoZeroWaste i Carlos Villar, CEO de Soctic, ambdós graduats de formació professional i emprenedors que han participat a la xarxa Netmentora.

Finalment, es va passar al lliurament dels premis de la 12ª edició dels FPemprèn. Aquesta edició ha comptat amb 70 projectes, dels quals 59 han passat a la fase final. En total han participat 25 centres d’FP i un total de 190 alumnes de la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. 

Es premià un únic projecte, de grau superior i de grau mitjà, en cada categoria de premi, segons el projecte més ben plantejat pel que fa a la seva coherència, viabilitat, consistència i valor afegit que aporta al sector en concret. Els guanyadors de totes les categories (exceptuant la categoria Premi ICIL-Gestió Logística) van obtenir accés al Bootcamp “Make it real”, programa formatiu organitzat, coordinat i certificat per TeamLabs – Mondragon Unibertsitatea: 5 sessions que conformen una trajectòria amb diferents peces encarades al món professional i dins d’un context REAL d’emprenedoria i innovació.

Els projectes guanyadors de cada categoria van ser:

1.- PREMI ENERGIA, SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

Cicle Formatiu de Grau Superior: Ramat del Corb. De l’Institut Rubió i Tadurí. De l’Arnau Guevara Miranda i l’Arnau Fité.

2.- PREMI SALUT, ESPORT I BENESTAR

Cicle Formatiu de Grau Mitjà: Pharmacy Dron. De l’Institut Poblenou. De Nadine Alonso Garcia i Ariadna López Cicle Formatiu de Grau Superior: APOCARE. De l’Escola Pia Nostra Senyora. De Marta Montserrat Santacana, Nora Bakkali, Neus Llopis i Victor Chaves

3.- PREMI HOTELERIA I TURISME

Cicle Formatiu de Grau Superior : Panxolines. De l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona. De Aina Maria Mir Calafat i Mireia Silla Cicle Formatiu de Grau Superior  (Accèssit): Flying guides. De l’Institut Mediterrània. De Gabriella Barbetta, María Isabel Moreno i Pau Ortiz

4.- PREMI ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Cicle Formatiu de Grau Superior: VITA CODICE. De l’Escola Pia Nostra Senyora. De Claudia Jorba, Jiaqi Li, Abel Gelats i Neil Hurtado

5.- PREMI EDUCACIÓ , CULTURA I LLEURE

Cicle Formatiu de Grau Superior: Family Trip. Del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià. D’Elisenda Calderón Fuertes, Paula Cayuela, Iván Correa i Nuria Haro Cicle Formatiu de Grau Superior  (Accèssit): EDU KIDS. De l’Escola Pia Sant Antoni. De Nerea Simón Dueñas

6.- PREMI INDÚSTRIA 4.0 I TRANSFORMACIÓ DIGITAL

Cicle Formatiu de Grau Superior: IMFARMA GREEN. De l’Institut Escola del Treball de Barcelona. De l’Irene Gañán Moreno, Maria Roig, Carles Martínez i Guillem Martínez. Cicle Formatiu de Grau Superior  (Accèssit): GARHI. De l’Institut Pompeu Fabra. De Carlos Diego García Mahuenda i Bogdan Mihai

 7.- PREMI ICIL-GESTIÓ LOGÍSTICA

Cicle Formatiu de Grau Superior: RENTTEX. De l’Institut Joan Brossa. De l’Alberto Longo

8.- PREMI EMPRENEDOR

Cicle Formatiu de Grau Mitjà: BYG CRYPTO. De l’ Institut Bernat el Ferrer. De Daniel Reinosa, Pol Castellano i Eric Sabaté Cicle Formatiu de Grau Superior: S.I. a l’Oci. Del Col.legi Sagrat Cor Sarrià. D’Àngel Calvís, Mercè Mora, Oriol Ayora i Laia Expósito

Com a novetat d’aquesta 12a edició, s’ha atorgat el Premi al millor vídeo “Elevator Pitch”. Els guanyadors d’aquest premi van obtenir un Xiaomi Mi band 6 i Uns Auriculars Xiaomi True Wireless 2, gentilesa de l’empresa SIGMA Gestión Universitaria. El projecte guanyador va ser:

• Panxolines
• De l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona
• De l’Aina Maria Mir Calafat i la Mireia Silla

Un altre novetat d’aquest any va ser l’otorgament de l’accèssit Vicenç Bombardó, com a homenatge a un gran col·laborador i membre del jurat dels premis FPEmprèn. En aquesta categoria, se suma al premi un assessorament individualitzat d’entre 1 i 3 mesos portat per 1 o 2 Sèniors de referència d’ASENCAT per tal de realitzar una diagnosi inicial i construir la planificació estratègica per al desenvolupament de la idea de negoci.  

9.- PREMI VICENÇ BOMBARDÓ

El projecte guanyador va ser: RENTTEX. De l’Institut Joan Brossa.De l’Alberto Longo

La cloenda de l’acte va ser de la mà de Sara Berbel, presidenta executiva de la Fundació i gerent Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i el Sr. Fabian Mohedano, president del Consell Català de la Formació i Qualificació Professional de la Generalitat de Catalunya.

Per finalitzar l’acte de Premis, es va donar peu a fer la foto de família amb tots els equips premiats a l’escenari.

Els premis FP consolida seran l’inici d’un acompanyament empresarial per projectes emprenedors de FP.

Els premis FPconsolida ofereixen als emprenedors de l’FP un acompanyament empresarial per ajudar-los a consolidar els seus projectes. Amb la incorporació del Departament d’Educació a l’aliança entre Netmentora Catalunya i la Fundació BCN Formació Professional, es pretén ampliar l’abast i l’accés a docents i emprenedors de tot Catalunya.

Com a novetat, els premis romandran oberts durant tot l’any i durant la Nit de l’Emprenedoria de la Fundació BCN Formació Professional, els projectes seleccionats tindran un espai de difusió per donar a conèixer les seves empreses i per arribar als alumnes de l’FP que tinguin la inquietud d’emprendre.

L’acompanyament empresarial de projectes FP està liderat per Netmentora Catalunya, la major xarxa europea de líders empresarials. L’objectiu és donar un suport sense cost per a projectes emprenedors de la FP i eines per a consolidar-se a través de l’experiència dels principals referents empresarials del territori català, que aporten el seu coneixement per donar resposta als reptes que presenten les iniciatives emprenedores.

Durant 4 mesos es realitza un primer seguiment i estudi on s’analitza la viabilitat, potencialitat del model de negoci i les necessitats de la persona emprenedora tot connectant-la amb referents i experts d’empresa que l’ajudaran. Si la iniciativa es prou sòlida, aquest procés d’acompanyament pot ampliar-se fins als 2 anys. L’objectiu és ajudar a consolidar projectes mitjançant l’intercanvi de coneixement i la intel·ligència col·lectiva, alhora que s’introdueix als emprenedors en una dinàmica basada en la reciprocitat i el creixement en xarxa.

Gràcies a aquesta iniciativa es pretén contribuir al desenvolupament del teixit econòmic català i a la creació d’ocupació des de la FP. És per això que el professorat té també un paper clau a l’hora de detectar projectes amb potencial i animar els alumnes emprenedors a dur-los a terme.

Per aplicar podeu fer-ho a través d’aquest enllaç.

Més del 80% d’establiments comercials i de restauració demanden formació en activitat online, gestió de comunitat i eines TIC. Els sectors demanden formació en digitalització però també la gestió dels negocis en el context actual i amb els canvis de tendències que la pandèmia ha accelerat.

L’Ajuntament de Barcelona té previst impactar l’any 2021 més de 6.000 persones i més de 1.300 comerços a través de formacions, acompanyaments experts, ajuts i subvencions, amb un pressupost destinat de 4,75 M€.

A través de Barcelona Activa, l’Ajuntament ja executa plans de digitalització a comerços i programes i ajuts específics per ambdós sectors, així com formació trimestral o de més llarga durada per a les persones que s’ocupen en aquests àmbits. Gràcies als resultats d’aquest estudi, l’ens municipal adaptarà els seus plans d’acompanyament al petit comerç i restauració.

Veure l’estudi aquí

 El passat divendres 21 de maig, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Comerç i Barcelona CTIVA vem presentar el nostre estudi ‘Diagnosi, noves tendències i necessitats al Sector Comerç i Restauració de la ciutat de Barcelona”, realitzat aquest any 2021 per l’Observatori de la FP. Per dur-lo ha terme s’ha tingut en compte el context postpandèmia i l’afectació de la crisi econòmica derivada en el sector, així com d’altres factors també sensibles i en processos de canvi des d’abans de la irrupció de la Covid-19.

L’estudi analitza l’impacte en el sector tant en l’àmbit Barcelona com ciutats de l’àrea metropolitana, i s’ha fet mitjançant un treball de camp que recull 252 respostes de 178 comerços, 78 establiments hotelers, i 26 entrevistes (12 al sector comerç i 14 al sector de la restauració). Com a resultat, l’estudi indica que més del 80% dels establiments demanden formació en almenys un àmbit en termes d’activitat online, creació de comunitat i eines TIC. A més a més, també en demanen una gestió dels negocis més acurada amb el nou context, ja que el sector conclou que no s’està preparat per abordar els nous reptes i els canvis profunds que els nous hàbits de consum i les noves tendències experimenten a gran velocitat.

Des de l’àmbit públic municipal i des de la Fundació BCN Formació Professional posem el focus en aquest sector, d’una banda, perquè ha estat i és un dels més afectats per la crisi, ja sigui per la reducció d’ingressos o pel tancament d’establiments, i les conseqüències dels confinaments o horaris parcials d’obertura. A més, gairebé una quarta part de la població barcelonina actualment en situació d’atur són persones treballadores d’un d’aquests sectors (Més de 14.000 del sector comerç, un 35% més que l’any anterior, i més de 10.000 del sector restauració, un 55% més, es troben actualment en desocupació). A Barcelona, el 31% de les persones aturades que s’han generat per la crisi de la COVID-19 procedeix de la restauració o del comerç.

Una de cada 3 persones aturades és del sector comerç o restauració

Actualment, aquest sector ocupa 204.000 persones a la ciutat. Del total de llocs de feina, 19 de cada 100 persones a Barcelona treballen en restauració o comerç. I com a dada més exhaustiva, un de cada 3 nous aturats des que va començar la pandèmia procedeix d’un d’aquests dos sectors. Globalment, els sectors tractats constitueixen dos elements centrals de les dinàmiques econòmiques i socials de Barcelona que representen el 32% del teixit empresarial. El comerç a la ciutat representa un 12,8% del PIB i un 21% de pes al teixit empresarial. La restauració, per la seva part, aglutina el 8,2 de les persones que hi treballen, així com el 10,8% del teixit empresarial.

El resultat d’aquest estudi permet implementar noves accions als plans ja executat des de l’Ajuntament de Barcelona per capgirar aquests números, i impactar tant en les persones com en els mateixos comerços per tal que puguin fer els canvis que les tendències i la societat del segle XXI estan demandant. L’Ajuntament de Barcelona té previst impactar l’any 2021 més de 6.000 persones i més de 1.300 comerços a través de formacions, acompanyaments experts, ajuts i subvencions, amb un pressupost destinat de 4,75 M€.

A través de Barcelona Activa, l’Ajuntament ja executa plans de digitalització a comerços i programes i ajuts específics per ambdós sectors, així com formació trimestral o de més llarga durada per a les persones que s’ocupen en aquests àmbits. Gràcies als resultats d’aquest estudi, l’ens municipal adaptarà els seus plans d’acompanyament al petit comerç i restauració.

Un 16,4% fa la compra a botigues de barri o mercats

L’estudi ha volgut analitzar les tendències que revolucionen els sectors comerç i restauració i per tal de generar millors experiències i un grau més alt de sostenibilitat. Així mateix, ha analitzat les amenaces del petit comerç, tenint en compte que els grans establiments i cadenes comercials són la tria del 66,1% a l’hora de comprar aliments, front el 16,4% que fan la compra a botigues de barri o mercats, i d’una altra banda, la introducció de nous hàbits derivats de les vendes online.

Entre les tendències en l’àmbit del comerç, s’hi troben:

• Les noves tecnologies: tant de comerç electrònic com millores electròniques a la botiga física
• Sostenibilitat ambiental: Inseparable dels nous estils de vida i els compromisos com a societat amb l’agenda global.
• Comerç just: promovent salaris i condicions dignes.
• Experiències al punt de venda: promovent els vincles amb el client amb autenticitat i creació de bones percepcions.
• Multicanalitat: Integrant venda online i offline.

I en l’àmbit de la restauració:

• Tipus de productes: Les tendències alimentàries apunten cap a un augment de productes frescos i de proximitat.
  • Consum ecològic: Esdevé cada cop més rellevant per la satisfacció dels consumidors.
  • Menjar a domicili: L’impacte de la Covid-19 ha potenciat encara més aquesta tendència.
  • Serveis tecnològics: Sistemes online per fer reserves i gestionar les comandes.

Les accions formatives que l’estudi recull apunten a perfils professionals amb polivalència i amb competències digitals, que donin resposta a qüestions d’organització, digitalització, presentació del negoci i orientació a la clientela. Se’n destaquen, per ambdós sectors, aquests tipus de formacions:

• Estratègia general: Cal una radiografia del sector, un pla estratègic individualitzat així com millorar les eines de negociació.
• Gestió empresarial: Tant programes de gestió, finançament i economia com la relació amb la clientela.
• Digitalització: Es demana escalar els nivells formatius en quant a gestió de vendes, stock de comerç, ofimàtica, xarxes socials i continguts de pàgines web, entre d’altres.
• Repartiment a domicili: Integració d’aquest perfil professional dins del sistema online integral i ús de les plataformes indicades per aquest propòsit.
• Promoció a les xarxes socials: Formacions específiques d’Instagram, Facebook, WhatsApp Business, etc., per a la visibilització a internet i atracció de públic a l’establiment.
• Informació: coneixements tècnics dels productes i serveis amb més solidesa.
• Diferències generacionals: Tant des del punt de vista dels consumidors com dels comerciants, es demana tenir en compte les diferents realitats i públics.
• Producte: Es considera adient la màxima especialització en els productes. Per exemple, el sector de la carnisseria, on s’estan produint canvis de negoci, ja no es venen únicament peces o tall de productes com es feia tradicionalment, sinó que incorporen elaboracions llestes per consumir, tal i com s’observa a la demanda actual. Seguint el cas de la carnisseria, es considera que ha dèficit de professionals especialitzats, i es demanden formacions específiques per cobrir les vacants.
• Proximitat: Arran de la COVID-19 s’han detectat tendències del comerç de barri i es demanda formació que els aporti valor afegit a la proximitat.
• Venda online: Es demana formacions de nivell avançat i associar els petits comerços amb la familiarització de les noves tècniques d’stock del comerç virtual.
• Aparadorisme: Necessitat de formació en aparadorisme i decoració.
• Experiències: Es remarca la importància d’innovar als petits comerços mitjançant experiències per atraure vendes.
• Relació amb la clientela: Fidelització i accions formatives per interactuar amb els potencials compradors.
• Sostenibilitat: Els emprenedors i els establiments de restauració estan cada vegada més interessats en aquest tipus de restauració sostenible.

La realització d’aquest estudi per poder impactar tant en l’ocupació com en els mateixos camps d’activitat de comerç i restauració formen part de les mesures del CECORE, el Centre de Coordinació de Resposta Econòmica, dutes a terme des de l’Ajuntament de Barcelona des de l’inici d’aquesta crisi per actuar ràpidament i donar resposta a la ciutadania i les necessitats econòmiques de ciutat. Des de l’inici del CECORE, s’han incorporat un conjunt d’accions orientades, entre d’altres, a acompanyar els processos de transformació digital. Per exemple, el Pla de digitalització de comerç posat a la pràctica ha permès a Barcelona Activa formar, en poc més d’un any, prop de 3.400 persones (69% dones i 19% en règim d’autònoms), així com atendre i assessorar 461 empreses; o programes de e-commerce i de suport tècnic i digital a les empreses.

L’Ajuntament de Barcelona recentment ha anunciat d’altres iniciatives que combinen la digitalització de comerços i l’atracció de més clientela presencial, portant més vida als barris i dinamitzant els sectors, a través d’un laboratori innovador BCN Retail Lab, portat a terme a CTecno i l’empresa Beabloo. Un projecte, en aquest cas, escalable fins a 2.500 comerços de la ciutat en els propers 2 anys. D’una altra banda, un altre programa de reactivació en marxa per part de Barcelona Activa és el Comerç a punt, adreçat a més de 270 comerços, per definir noves estratègies empresarials i desenvolupar fórmules per incentivar nova demanda. I d’altres programes més creatius com Dissenyem Comerç per millorar els eixos comercials dels barris.

Quant a les necessitats de persones que s’ocupen en aquests sectors, les perspectives de futur, des de l’àmbit municipal, seran incrementar l’oferta de reskilling i upskilling (augment de competències) aplicant les necessitats detectades a l’estudi. Així, l’informe conclou que al voltant de la meitat dels establiments demanden formació per identificar accions i fidelització amb la clientela, així com mètodes de presentació dels productes.  Així, a Barcelona Activa inclou en el seu pla nous itineraris formatius professionalitzadors, entre ells, preparació de productes de pesca a l’establiment, o especialista en formatge i làctics, entre d’altres, i càpsules i tallers, com ara el de l’elaboració de venda d’olives, bacallà salat, productes bio i de proximitat.

Previsions optimistes

Tanmateix, tot i la forta afectació per la Covid-19, n’hi han previsions més optimistes, ja que segons les dades de Consum Privat tractades per la OMD pel que fa al primer trimestre de 2021, s’extreu que l’índex de recuperació comercial se situa en 113,95%. En un sentit també positiu, segons les dades de l’enquesta d’activitat del sector comercial a Barcelona en relació als serveis relacionats amb la digitalització, el pagament per targeta i mòbil està consolidat  i s’incrementen les comandes amb les aplicacions mòbils. Quant a la disponibilitat de les pàgines web en aquests sectors, han pujat 4,4% punts respecte l’any anterior.

A escala global, la CEDEFOT (European Center for the Development of Vocational Training) ha destacat la necessitat de desenvolupar, actualitzar i millorar les habilitats laborals per afrontar uns mercats laborals que canvien molt ràpidament, com és el cas de comerços i restauració. Es veu la formació clau per a les noves tasques dels treballs digitals, les noves formes de treball, i a la contribució de la competitivitat d’aquests sectors.

És fonamental que els estudiants tinguin informació sobre la sortida professional dels estudis que cursaran en l’hora de triar estudis.
Les professions amb més demanda al mercat laboral i millor sou són les relacionades amb Informàtica i Tecnologia (IT), ja sigui amb estudis d’FP o amb estudis universitaris.
Les dones continuen molt infrarepresentades en els estudis d’àmbit tecnològic, que són els que tenen més demanda i millors perspectives salarials.

La Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs, portal web de cerca d’ocupació, presenten conjuntament i per segon any consecutiu l’informe “Les professions més demandades i amb major remuneració a Catalunya”, coincidint amb el període d’elecció d’estudis de secundària i grau universitari dels joves catalans.

L’objectiu de l’informe és posar a la disposició dels estudiants, de les seves famílies i de les persones que estan a la recerca de treball, dades objectives sobre les vacants de treball que s’ofereixen en el mercat laboral segons àmbit i nivell formatiu, i els sous associats a les vacants. Aquesta informació ha de servir perquè els joves puguin triar el seu futur formatiu amb més coneixement sobre quin és la demanda real del mercat laboral de l’opció triada i les expectatives salarials. L’objectiu no és dirigir als estudiants a estudiar cap a allò que no volen, però sí que aquells que tenen dubtes tinguin tota la informació a l’abast per a prendre la decisió més encertada.

La informació que s’ha utilitzat per a fer aquest informe són les vacants gestionades per Infojobs a Catalunya durant el 2019 i 2020, de manera que l’impacte de la crisi de la Covid-19 només afecta parcialment a les dades presentades. A pesar que la crisi sanitària està tenint una afectació important sobre les demandes de treball en algunes ocupacions també és cert que està impulsant la demanda uns altres, per tant, podria ser indicatiu de les tendències que poden caracteritzar el mercat laboral en un món postpandèmia. De fet, observem com alguns dels desajustos entre oferta i demanda s’estan agreujant a causa de la Covid, especialment en el cas dels professionals amb formació en estudis TIC, ja siguin FP o universitaris, a causa de l’increment de vacants en aquest àmbit. Un gap que no es podrà corregir sense una major participació de les dones en aquestes formacions. Per això, aquest informe es complementa amb una anàlisi específica de la participació femenina en els estudis relacionats amb la tecnologia que són les que avui tenen major demanda i millors perspectives salarials.

L’FP és un motor d’ocupació que trenca estereotips, connecta els joves amb el món laboral i posa en valor els nous oficis i els de sempre

El 55 % dels estudiants de formació professional de la metròpolis de Barcelona troben feina durant els nou primers mesos després d’haver-se graduat. En el cas de l’FP dual, en troba el 70 %. Per avançar cap a la igualtat entre homes i dones al món laboral, l’FPro aposta per desfeminitzar sectors associats a les dones i que aquestes estiguin presents als sectors més masculinitzats. Diversos cicles formatius d’FPro preparen els joves per a oficis emergents i de futur, com és el cas de la logística o la indústria 4.0. Comença el període de preinscripcions per al curs 2021-2022, que tindrà lloc de l’11 al 17 de maig per als CFGM i del 25 al 31 de maig per als CFGS

L’AMB i la Fundació BCN Formació Professional continuem treballant en l’impuls i la promoció de la formació professional, que compta amb la complicitat dels centres i les empreses de la metròpolis de Barcelona. Aquest dimarts comencen les preinscripcions a la formació professional (FPro), que en el cas dels cicles formatius de grau mitjà seran de l’11 al 17 de maig i en el cas dels cicles formatius de grau superior, del 25 al 31 de maig.

L’FPro està demostrant que és una opció sòlida i efectiva per trobar una bona feina i de manera ràpida. Les dades d’inserció laboral així ho recolzen: el 55 % de joves que estudien formació professional als centres de la metròpolis de Barcelona troben feina durant els nou primers mesos després d’haver-se graduat, segons el darrer Anuari de l’FP i del Mercat de Treball, elaborat per la Fundació BCN Formació Professional. En el cas de l’FP dual, que combina la formació als centres educatius amb l’activitat a les empreses, el 70 % dels graduats a Catalunya troben feina en el mateix període de temps.

Amb la formació professional, els joves poden preparar-se per als oficis de futur, que són els de sectors emergents com la logística o la indústria 4.0, de manera que tindran moltes possibilitats al món laboral. Alhora, els cicles formatius de fusteria o jardineria, per exemple, asseguren que se segueixin aprenent les feines de sempre, les més tradicionals.

Pel que fa al gènere, cal seguir apostant per la igualtat entre homes i dones, tant a l’FPro com al món laboral. Segons el darrer Anuari de l’FP, el 57 % dels estudiants d’FPro són homes i el 43 % són dones. A més, es perpetuen els estereotips de gènere, i és que en sectors com l’energia, la informàtica, la mecànica o el transport hi ha menys del 10 % de dones. La situació és similar per als homes en el sector de les cures.

L’actitud dels joves vers la formació professional també està canviant. Cada vegada són més conscients que, optant per aquest tipus de formació, treballaran en allò que realment els agrada i ho faran de manera ràpida i pràctica. Segons el nostre l’Anuari de l’FP, es pot constatar un canvi respecte a generacions anteriors, i és que des del 2004 el nombre de persones matriculades a l’FPro a l’AMB ha crescut un 60 %.