Categoria: Sense categoria

Més del 80% d’establiments comercials i de restauració demanden formació en activitat online, gestió de comunitat i eines TIC. Els sectors demanden formació en digitalització però també la gestió dels negocis en el context actual i amb els canvis de tendències que la pandèmia ha accelerat.

L’Ajuntament de Barcelona té previst impactar l’any 2021 més de 6.000 persones i més de 1.300 comerços a través de formacions, acompanyaments experts, ajuts i subvencions, amb un pressupost destinat de 4,75 M€.

A través de Barcelona Activa, l’Ajuntament ja executa plans de digitalització a comerços i programes i ajuts específics per ambdós sectors, així com formació trimestral o de més llarga durada per a les persones que s’ocupen en aquests àmbits. Gràcies als resultats d’aquest estudi, l’ens municipal adaptarà els seus plans d’acompanyament al petit comerç i restauració.

Veure l’estudi aquí

 El passat divendres 21 de maig, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Comerç i Barcelona CTIVA vem presentar el nostre estudi ‘Diagnosi, noves tendències i necessitats al Sector Comerç i Restauració de la ciutat de Barcelona”, realitzat aquest any 2021 per l’Observatori de la FP. Per dur-lo ha terme s’ha tingut en compte el context postpandèmia i l’afectació de la crisi econòmica derivada en el sector, així com d’altres factors també sensibles i en processos de canvi des d’abans de la irrupció de la Covid-19.

L’estudi analitza l’impacte en el sector tant en l’àmbit Barcelona com ciutats de l’àrea metropolitana, i s’ha fet mitjançant un treball de camp que recull 252 respostes de 178 comerços, 78 establiments hotelers, i 26 entrevistes (12 al sector comerç i 14 al sector de la restauració). Com a resultat, l’estudi indica que més del 80% dels establiments demanden formació en almenys un àmbit en termes d’activitat online, creació de comunitat i eines TIC. A més a més, també en demanen una gestió dels negocis més acurada amb el nou context, ja que el sector conclou que no s’està preparat per abordar els nous reptes i els canvis profunds que els nous hàbits de consum i les noves tendències experimenten a gran velocitat.

Des de l’àmbit públic municipal i des de la Fundació BCN Formació Professional posem el focus en aquest sector, d’una banda, perquè ha estat i és un dels més afectats per la crisi, ja sigui per la reducció d’ingressos o pel tancament d’establiments, i les conseqüències dels confinaments o horaris parcials d’obertura. A més, gairebé una quarta part de la població barcelonina actualment en situació d’atur són persones treballadores d’un d’aquests sectors (Més de 14.000 del sector comerç, un 35% més que l’any anterior, i més de 10.000 del sector restauració, un 55% més, es troben actualment en desocupació). A Barcelona, el 31% de les persones aturades que s’han generat per la crisi de la COVID-19 procedeix de la restauració o del comerç.

Una de cada 3 persones aturades és del sector comerç o restauració

Actualment, aquest sector ocupa 204.000 persones a la ciutat. Del total de llocs de feina, 19 de cada 100 persones a Barcelona treballen en restauració o comerç. I com a dada més exhaustiva, un de cada 3 nous aturats des que va començar la pandèmia procedeix d’un d’aquests dos sectors. Globalment, els sectors tractats constitueixen dos elements centrals de les dinàmiques econòmiques i socials de Barcelona que representen el 32% del teixit empresarial. El comerç a la ciutat representa un 12,8% del PIB i un 21% de pes al teixit empresarial. La restauració, per la seva part, aglutina el 8,2 de les persones que hi treballen, així com el 10,8% del teixit empresarial.

El resultat d’aquest estudi permet implementar noves accions als plans ja executat des de l’Ajuntament de Barcelona per capgirar aquests números, i impactar tant en les persones com en els mateixos comerços per tal que puguin fer els canvis que les tendències i la societat del segle XXI estan demandant. L’Ajuntament de Barcelona té previst impactar l’any 2021 més de 6.000 persones i més de 1.300 comerços a través de formacions, acompanyaments experts, ajuts i subvencions, amb un pressupost destinat de 4,75 M€.

A través de Barcelona Activa, l’Ajuntament ja executa plans de digitalització a comerços i programes i ajuts específics per ambdós sectors, així com formació trimestral o de més llarga durada per a les persones que s’ocupen en aquests àmbits. Gràcies als resultats d’aquest estudi, l’ens municipal adaptarà els seus plans d’acompanyament al petit comerç i restauració.

Un 16,4% fa la compra a botigues de barri o mercats

L’estudi ha volgut analitzar les tendències que revolucionen els sectors comerç i restauració i per tal de generar millors experiències i un grau més alt de sostenibilitat. Així mateix, ha analitzat les amenaces del petit comerç, tenint en compte que els grans establiments i cadenes comercials són la tria del 66,1% a l’hora de comprar aliments, front el 16,4% que fan la compra a botigues de barri o mercats, i d’una altra banda, la introducció de nous hàbits derivats de les vendes online.

Entre les tendències en l’àmbit del comerç, s’hi troben:

• Les noves tecnologies: tant de comerç electrònic com millores electròniques a la botiga física
• Sostenibilitat ambiental: Inseparable dels nous estils de vida i els compromisos com a societat amb l’agenda global.
• Comerç just: promovent salaris i condicions dignes.
• Experiències al punt de venda: promovent els vincles amb el client amb autenticitat i creació de bones percepcions.
• Multicanalitat: Integrant venda online i offline.

I en l’àmbit de la restauració:

• Tipus de productes: Les tendències alimentàries apunten cap a un augment de productes frescos i de proximitat.
  • Consum ecològic: Esdevé cada cop més rellevant per la satisfacció dels consumidors.
  • Menjar a domicili: L’impacte de la Covid-19 ha potenciat encara més aquesta tendència.
  • Serveis tecnològics: Sistemes online per fer reserves i gestionar les comandes.

Les accions formatives que l’estudi recull apunten a perfils professionals amb polivalència i amb competències digitals, que donin resposta a qüestions d’organització, digitalització, presentació del negoci i orientació a la clientela. Se’n destaquen, per ambdós sectors, aquests tipus de formacions:

• Estratègia general: Cal una radiografia del sector, un pla estratègic individualitzat així com millorar les eines de negociació.
• Gestió empresarial: Tant programes de gestió, finançament i economia com la relació amb la clientela.
• Digitalització: Es demana escalar els nivells formatius en quant a gestió de vendes, stock de comerç, ofimàtica, xarxes socials i continguts de pàgines web, entre d’altres.
• Repartiment a domicili: Integració d’aquest perfil professional dins del sistema online integral i ús de les plataformes indicades per aquest propòsit.
• Promoció a les xarxes socials: Formacions específiques d’Instagram, Facebook, WhatsApp Business, etc., per a la visibilització a internet i atracció de públic a l’establiment.
• Informació: coneixements tècnics dels productes i serveis amb més solidesa.
• Diferències generacionals: Tant des del punt de vista dels consumidors com dels comerciants, es demana tenir en compte les diferents realitats i públics.
• Producte: Es considera adient la màxima especialització en els productes. Per exemple, el sector de la carnisseria, on s’estan produint canvis de negoci, ja no es venen únicament peces o tall de productes com es feia tradicionalment, sinó que incorporen elaboracions llestes per consumir, tal i com s’observa a la demanda actual. Seguint el cas de la carnisseria, es considera que ha dèficit de professionals especialitzats, i es demanden formacions específiques per cobrir les vacants.
• Proximitat: Arran de la COVID-19 s’han detectat tendències del comerç de barri i es demanda formació que els aporti valor afegit a la proximitat.
• Venda online: Es demana formacions de nivell avançat i associar els petits comerços amb la familiarització de les noves tècniques d’stock del comerç virtual.
• Aparadorisme: Necessitat de formació en aparadorisme i decoració.
• Experiències: Es remarca la importància d’innovar als petits comerços mitjançant experiències per atraure vendes.
• Relació amb la clientela: Fidelització i accions formatives per interactuar amb els potencials compradors.
• Sostenibilitat: Els emprenedors i els establiments de restauració estan cada vegada més interessats en aquest tipus de restauració sostenible.

La realització d’aquest estudi per poder impactar tant en l’ocupació com en els mateixos camps d’activitat de comerç i restauració formen part de les mesures del CECORE, el Centre de Coordinació de Resposta Econòmica, dutes a terme des de l’Ajuntament de Barcelona des de l’inici d’aquesta crisi per actuar ràpidament i donar resposta a la ciutadania i les necessitats econòmiques de ciutat. Des de l’inici del CECORE, s’han incorporat un conjunt d’accions orientades, entre d’altres, a acompanyar els processos de transformació digital. Per exemple, el Pla de digitalització de comerç posat a la pràctica ha permès a Barcelona Activa formar, en poc més d’un any, prop de 3.400 persones (69% dones i 19% en règim d’autònoms), així com atendre i assessorar 461 empreses; o programes de e-commerce i de suport tècnic i digital a les empreses.

L’Ajuntament de Barcelona recentment ha anunciat d’altres iniciatives que combinen la digitalització de comerços i l’atracció de més clientela presencial, portant més vida als barris i dinamitzant els sectors, a través d’un laboratori innovador BCN Retail Lab, portat a terme a CTecno i l’empresa Beabloo. Un projecte, en aquest cas, escalable fins a 2.500 comerços de la ciutat en els propers 2 anys. D’una altra banda, un altre programa de reactivació en marxa per part de Barcelona Activa és el Comerç a punt, adreçat a més de 270 comerços, per definir noves estratègies empresarials i desenvolupar fórmules per incentivar nova demanda. I d’altres programes més creatius com Dissenyem Comerç per millorar els eixos comercials dels barris.

Quant a les necessitats de persones que s’ocupen en aquests sectors, les perspectives de futur, des de l’àmbit municipal, seran incrementar l’oferta de reskilling i upskilling (augment de competències) aplicant les necessitats detectades a l’estudi. Així, l’informe conclou que al voltant de la meitat dels establiments demanden formació per identificar accions i fidelització amb la clientela, així com mètodes de presentació dels productes.  Així, a Barcelona Activa inclou en el seu pla nous itineraris formatius professionalitzadors, entre ells, preparació de productes de pesca a l’establiment, o especialista en formatge i làctics, entre d’altres, i càpsules i tallers, com ara el de l’elaboració de venda d’olives, bacallà salat, productes bio i de proximitat.

Previsions optimistes

Tanmateix, tot i la forta afectació per la Covid-19, n’hi han previsions més optimistes, ja que segons les dades de Consum Privat tractades per la OMD pel que fa al primer trimestre de 2021, s’extreu que l’índex de recuperació comercial se situa en 113,95%. En un sentit també positiu, segons les dades de l’enquesta d’activitat del sector comercial a Barcelona en relació als serveis relacionats amb la digitalització, el pagament per targeta i mòbil està consolidat  i s’incrementen les comandes amb les aplicacions mòbils. Quant a la disponibilitat de les pàgines web en aquests sectors, han pujat 4,4% punts respecte l’any anterior.

A escala global, la CEDEFOT (European Center for the Development of Vocational Training) ha destacat la necessitat de desenvolupar, actualitzar i millorar les habilitats laborals per afrontar uns mercats laborals que canvien molt ràpidament, com és el cas de comerços i restauració. Es veu la formació clau per a les noves tasques dels treballs digitals, les noves formes de treball, i a la contribució de la competitivitat d’aquests sectors.

És fonamental que els estudiants tinguin informació sobre la sortida professional dels estudis que cursaran en l’hora de triar estudis.
Les professions amb més demanda al mercat laboral i millor sou són les relacionades amb Informàtica i Tecnologia (IT), ja sigui amb estudis d’FP o amb estudis universitaris.
Les dones continuen molt infrarepresentades en els estudis d’àmbit tecnològic, que són els que tenen més demanda i millors perspectives salarials.

La Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs, portal web de cerca d’ocupació, presenten conjuntament i per segon any consecutiu l’informe “Les professions més demandades i amb major remuneració a Catalunya”, coincidint amb el període d’elecció d’estudis de secundària i grau universitari dels joves catalans.

L’objectiu de l’informe és posar a la disposició dels estudiants, de les seves famílies i de les persones que estan a la recerca de treball, dades objectives sobre les vacants de treball que s’ofereixen en el mercat laboral segons àmbit i nivell formatiu, i els sous associats a les vacants. Aquesta informació ha de servir perquè els joves puguin triar el seu futur formatiu amb més coneixement sobre quin és la demanda real del mercat laboral de l’opció triada i les expectatives salarials. L’objectiu no és dirigir als estudiants a estudiar cap a allò que no volen, però sí que aquells que tenen dubtes tinguin tota la informació a l’abast per a prendre la decisió més encertada.

La informació que s’ha utilitzat per a fer aquest informe són les vacants gestionades per Infojobs a Catalunya durant el 2019 i 2020, de manera que l’impacte de la crisi de la Covid-19 només afecta parcialment a les dades presentades. A pesar que la crisi sanitària està tenint una afectació important sobre les demandes de treball en algunes ocupacions també és cert que està impulsant la demanda uns altres, per tant, podria ser indicatiu de les tendències que poden caracteritzar el mercat laboral en un món postpandèmia. De fet, observem com alguns dels desajustos entre oferta i demanda s’estan agreujant a causa de la Covid, especialment en el cas dels professionals amb formació en estudis TIC, ja siguin FP o universitaris, a causa de l’increment de vacants en aquest àmbit. Un gap que no es podrà corregir sense una major participació de les dones en aquestes formacions. Per això, aquest informe es complementa amb una anàlisi específica de la participació femenina en els estudis relacionats amb la tecnologia que són les que avui tenen major demanda i millors perspectives salarials.

L’FP és un motor d’ocupació que trenca estereotips, connecta els joves amb el món laboral i posa en valor els nous oficis i els de sempre

El 55 % dels estudiants de formació professional de la metròpolis de Barcelona troben feina durant els nou primers mesos després d’haver-se graduat. En el cas de l’FP dual, en troba el 70 %. Per avançar cap a la igualtat entre homes i dones al món laboral, l’FPro aposta per desfeminitzar sectors associats a les dones i que aquestes estiguin presents als sectors més masculinitzats. Diversos cicles formatius d’FPro preparen els joves per a oficis emergents i de futur, com és el cas de la logística o la indústria 4.0. Comença el període de preinscripcions per al curs 2021-2022, que tindrà lloc de l’11 al 17 de maig per als CFGM i del 25 al 31 de maig per als CFGS

L’AMB i la Fundació BCN Formació Professional continuem treballant en l’impuls i la promoció de la formació professional, que compta amb la complicitat dels centres i les empreses de la metròpolis de Barcelona. Aquest dimarts comencen les preinscripcions a la formació professional (FPro), que en el cas dels cicles formatius de grau mitjà seran de l’11 al 17 de maig i en el cas dels cicles formatius de grau superior, del 25 al 31 de maig.

L’FPro està demostrant que és una opció sòlida i efectiva per trobar una bona feina i de manera ràpida. Les dades d’inserció laboral així ho recolzen: el 55 % de joves que estudien formació professional als centres de la metròpolis de Barcelona troben feina durant els nou primers mesos després d’haver-se graduat, segons el darrer Anuari de l’FP i del Mercat de Treball, elaborat per la Fundació BCN Formació Professional. En el cas de l’FP dual, que combina la formació als centres educatius amb l’activitat a les empreses, el 70 % dels graduats a Catalunya troben feina en el mateix període de temps.

Amb la formació professional, els joves poden preparar-se per als oficis de futur, que són els de sectors emergents com la logística o la indústria 4.0, de manera que tindran moltes possibilitats al món laboral. Alhora, els cicles formatius de fusteria o jardineria, per exemple, asseguren que se segueixin aprenent les feines de sempre, les més tradicionals.

Pel que fa al gènere, cal seguir apostant per la igualtat entre homes i dones, tant a l’FPro com al món laboral. Segons el darrer Anuari de l’FP, el 57 % dels estudiants d’FPro són homes i el 43 % són dones. A més, es perpetuen els estereotips de gènere, i és que en sectors com l’energia, la informàtica, la mecànica o el transport hi ha menys del 10 % de dones. La situació és similar per als homes en el sector de les cures.

L’actitud dels joves vers la formació professional també està canviant. Cada vegada són més conscients que, optant per aquest tipus de formació, treballaran en allò que realment els agrada i ho faran de manera ràpida i pràctica. Segons el nostre l’Anuari de l’FP, es pot constatar un canvi respecte a generacions anteriors, i és que des del 2004 el nombre de persones matriculades a l’FPro a l’AMB ha crescut un 60 %.

Dualiza i la Fundació BCN Formació Professional han endegat aquesta setmana el projecte “Anàlisi i reptes del sector sanitari i soci sanitari català en clau d’FP en el context COVID i de futur”. Una iniciativa per a dur a terme una anàlisi de la Formació Professional vinculada a aquests sectors, que permeti potenciar els currículums i itineraris formatius. L’objectiu del projecte, és donar resposta a les necessitats actuals i futures en l’entorn hospitalari i ambulatori, així com en el sector soci sanitari, vinculat a les cures d’alguns col·lectius, i posarà especial atenció en el paper de la digitalització i les noves tecnologies, considerats un vector de canvis clar en aquests sectors.

Aquesta iniciativa forma part de les activitats impulsades per la Fundació BCN Formació Professional i Fundació Bankia per la Formació Dual, dins del conveni que totes dues Institucions han subscrit amb l’objectiu de seguir promovent la Formació Professional.

El projecte permetrà realitzar una anàlisi de tendències sectorials en l’àmbit català, així com una prospectiva de perfils professionals de futur per a poder impulsar, més endavant,continguts formatius i perfils professionals en el sistema d’FP, que donin una major resposta als reptes i canvis socials, demogràfics i de l’entorn salut que se succeeixen en l’actualitat i que representen el futur.

Per a abordar aquesta tasca aquest dimarts s’ha constituït el consell assessor del projecte, format per entitats i persones reconegudes del sector, que tenen la missió d’acompanyar el procés i validar les eines de treball, continguts, i propostes que se’n deriven. Aquest consell assessor el formen:  Montserrat Blanes, directora de l’Institut Bonanova-PSMAR; Pilar Rodríguez, presidenta de la Fundació Pilars per a l’Autonomia Personal; Lidia Llanço, del grup de recerca genètica (Gènere i TIC) de la UOC; Òscar Dalmau, gerent de la Unió Consorci i Formació i Vanessa Davey, investigadora del Vall d’Hebron (Hebron Research Institute, VHIR)/Parc Sanitari Pere Virgili.

Cal destacar que el projecte contempla la realització d’una enquesta, entre empreses i altres proveïdors de serveis del tercer sector, per a identificar tendències, necessitats formatives i perfils professionals emergents. La mateixa es dissenyarà i difondrà en col·laboració amb el grup assessor i altres figures clau del sector. A més, es duran  terme entrevistes a diverses persones expertes, usuàries i treballadores dels sectors sanitari i soci- sanitari. El projecte té previst publicar els resultats durant tardor de 2021 i a partir d’aquests, impulsar i acompanyar les mesures necessàries que es derivin.

• 

L’Acte virtual 10è aniversari “Pla de Mesures Innovació a l’FP” s’ha organitzat per commemorar els 10 anys de la trajectòria del Pla i és un reconeixement dels projectes i centres d’FP que han participat al llarg d’aquestes 10 edicions.

L’acte ha tingut lloc el 18 de març de 2021 a les 11h (durada estimada de 45 minuts) a través de la plataforma online ZOOM.

La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda institucional a càrrec del Sr. Pere Fàbregas, vicepresident de la Fundació BCN Formació Professional.

A continuació, s’ha presentat informació rellevant del projecte a càrrec de la coordinació del projecte i s’han reproduïts dos vídeos:

1. “Innovar és una actitud”. Vídeo que recull el testimoni de diferents persones rellevants en el món de la innovació i la formació professional : https://bit.ly/2ONiBmr
2. “Experiències innovadores a l’FP”. Vídeo amb diverses entrevistes a professorat i direcció de centres sobre la seva experiència en la participació al Pla de Mesures Innovació a l’FP: https://bit.ly/3rYwAUV. Els centres que hi han participat són: Institut Joan Brossa (Barcelona); Institut Moisès Broggi (Barcelona); Institut Bernat el Ferrer (Molins de Rei); Institut Provençana (L’Hospitalet de Llobregat); Institut de Terrassa (Terrassa) i Institut Guillem Catà (Manresa).

Per últim, ha conclòs l’acte el Sr. Héctor Santcovsky, vicepresident de la Fundació BCN Formació Professional i director de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

També podeu trobar els vídeos realitzats en motiu de l’acte a la pàgina innovació: https://www.fundaciobcnfp.cat/innovacio/pla-de-mesures-innovacio-a-lfp/

El passat dimecres 2 de desembre Àngel Tarriño, responsable de l’Observatori de Fundació BCN FP va presentar al consorci de la Zona Franca l’últim estudi de la colecció Presentem la necessitat d’adaptar les propostes formatives d’FP al sector logístic mitjançant el nostre estudi: Sectors econòmics emergents i la Formació Professional a la regió Metropolitana de Barcelona: El sector logístic.

• L’estudi explica la necessitat d’adaptar les propostes de formació professional als requeriments actuals del sector logístic.

• L’ estudi planteja línies d’actuació per la transformació de les principals ocupacions de l’activitat logística, així com propostes per garantir la qualitat i l’adequació de l’oferta de formació professional a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Van participar a l’acte de presentació Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB; Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB i Àngel Tarriño, responsable de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional.

En paraules de Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, “estem vivint un moment de transformació social en el qual està canviant la forma que tenim de produir, consumir o relacionar-nos, amb un pes especial de les noves tecnologies, que també marcarà un canvi en els perfils més sol·licitats en el món laboral i, conseqüentment, en la formació necessària per donar resposta a les noves necessitats. I hem de preparar als futurs professionals per aquest canvi”.

Per part seva, Montserrat Ballarín, vicepresidenta de de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic del AMB, ha assegurat que “en el context actual, complex i inèdit arran de la irrupció del covid-19, es reforça la percepció que hi havia sobre l’activitat logística com a sector estratègic, ja que la pandèmia posa de manifest les estratègies de les empreses logístiques per evitar la interrupció de la cadena de subministrament”. Al que ha afegit: “tot el sector s’enfronta al desafiament de la demanda actual de serveis derivats de la incertesa econòmica i sanitària, i als canvis tecnològics i d’hàbits de consum que estem vivint”.

“Hem iniciat una línia de treball amb empreses significatives del sector per a fer un diagnòstic una mica més detallat”, va assenyalar l’Angel tarriño, de l’Observatori de la FP de la Fundació BCN Formació Professional, Àngel Tarriño.

No obstant això, aquest no és l’únic perfil demandat, perquè l’informe ha llistat un total de dotze, dels quals la meitat són de difícil cobertura. També és el cas de la formació en automatització i robòtica industrial, una altra la demanda de la qual és superior al nombre de titulats.

L’estudi apunta que la falta de visió integral del sector es deu a la seva complexitat i al fet que la formació professional no agrupa sota una mateixa família l’oferta formativa vinculada a la logística. En aquest sentit, es relaciona principalment amb àmbits del comerç i màrqueting, així com administració i gestió, encara que també destaquen altres branques com les del transport i manteniment de vehicles o la d’informàtica i comunicacions.

Trobeu aquí el recull de premsa de la presentació de l’estudi

La pandèmia ha reforçat encara més el sector de les cures a les persones dependents,  un sector econòmic estratègic i clau, que necessita comptar amb professionals qualificats.

Des de la Fundació BCN Formació Professional, en col·laboració amb el projecte europeu + Resilient sobre El futur de l’ocupació en el sector de les cures, hem elaborat dins l’apartat tendències de futur un Mapa de formació del sector de les cures, en la que trobareu:

•    Tendències del sector
•    Indicadors rellevants de formació i ocupació
•    Mapa de formació professional (integrant formació inicial, continua i
ocupacional) del sector de les cures (atenció a la gent gran i a la
dependència)

Tendències de Futur