S’ha resolt la convocatòria d’ajuts als projectes d’innovació dels centres de formació professional. Un total de 54 centres d’FP i els seus projectes han estat resolts favorablement, corresponents a 27 municipis de la demarcació de Barcelona.
En l’edició d’enguany s’han presentat un total de 78 projectes corresponents a 62 centres d’FP. Tot un èxit de participació que demostra l’interès i implicació en seguir apostant per una formació professional de qualitat.
El futur de les professions agrícoles està marcat per tecnologia puntera i mètodes alternatius de producció agroalimentària
Barcelona, 1 de febrer 2022 – La seu de Mercabarna ha acollit aquest matí la presentació de l’estudi “Sector agroalimentari” de la col·lecció “Els sectors econòmics emergents i la formació professional a la Regió Metropolitana de Barcelona”, elaborat per la Fundació BCN Formació Professional amb la col·laboració de Mercabarna i el suport de l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona. A l’acte hi han participat: Jordi Valls, director general de Mercabarna; Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB i presidenta de Mercabarna; Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP; i Javier Gracia, tècnic de l’Observatori de l’FP. Així mateix, la cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Hèctor Santcovsky, director de l’ àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB.
L’estudi subratlla que en el context actual de sostenibilitat, el model agroalimentari ha de virar cap a models més respectuosos amb el clima, on les innovacions tecnològiques, l’escurçament dels cicles i canals comercials dels productes agroalimentaris i els canvis d’actitud dels consumidors estan transformant el sistema agroalimentari gràcies a la digitalització del sector, l’agricultura sostenible i l’ampliació dels canals de comercialització.
Perfils professionals similars, però amb noves habilitats.
Davant d’aquesta modificació en la forma de produir, els professionals del sector han de realitzar un esforç per incorporar els nous coneixements a la pràctica diària a través de la formació contínua i, al seu torn, el sistema de formació professional inicial ha de vetllar perquè els nous agricultors els tinguin ja assumits.
En esta línia, Javier Gracia, del Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional, ha explicat que “similars a altres sectors, l’agroalimentari està immers en un procés de transformació que afecta al conjunt dels seus perfils professionals pel que fa a competències relatives a la digitalització, tecnificació, sostenibilitat i estratègies comercials i de gestió empresarial”
Per adaptar els professionals als canvis del sistema de producció i gestió, cal potenciar la creació o readaptació dels cicles professionals per donar resposta a les necessitats de l’entorn productiu agroalimentari (mitjançant els mòduls específics amb hores de lliure disposició, treball per projectes i l’FP Dual). Tot i això, cal treballar per atendre amb l’oferta formativa els perfils professionals no coberts i amb alta demanda com l’especialització en arboricultura i els professionals en sistemes alimentaris sostenibles.
Repte del sector alimentari: el relleu generacional i la incorporació digital
Una de les realitats més mencionada és el grau d’envelliment dels productors, gairebé el 65% tenen més de 55 anys a la Regió Metropolitana de Barcelona, i la falta de relleu. El resultat és l’abandonament progressiu de la superfície de cultiu, que ha estat atenuat per un cert retorn al camp arran de la crisi de 2008, però que no ha aconseguit capgirar la tendència.
L’estratègia passa ineludiblement per incentivar la professió agroalimentària entre els joves i generar una nova fornada de professionals amb formació adient per garantir l’èxit i la viabilitat de les explotacions, tal i com ha senyalat l’Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP. Així mateix, cal promocionar accions per a la implantació digital i l’avantguarda tecnològica a les actuals explotacions per aconseguir nivells òptims de competitivitat amb criteris de sostenibilitat mediambiental.
Tal i como ha afirmat-destacat Hector Santcovsky “la importància de la cadena agroalimentària a la regió metropolitana de Barcelona, que genera, en el seu conjunt, més de 100.000 llocs de treball a més de 10.000 empreses”, i ha remarcat l’aposta de l’AMB per disposar d’un sistema alimentari metropolità sòlid, integral, sostenible, competitiu, de proximitat i ecològic.
La presidenta de la Fundació BCN Formació Professional, Sara Berbel ha situat el sector agroalimentari com estratègic per garantir l’alimentació de qualitat a la ciutat. Berbel ha advertit “que el futur alimentari passa necessàriament per establir línies estratègiques per impulsar la formació i el sector agroalimentari per millorar l’eficiència del sistema alimentari en termes de sostenibilitat i garantia alimentària.”
El director general de Mercabarna Jordi Valls afirma que “aquest estudi és molt important per empoderar els agricultors de proximitat des de la formació, davant dels reptes que planteja l’alimentació sostenible, que requereixen coneixement, innovació i tecnologia per afrontar un sector que ha esdevingut estratègic”.
El proper dijous 27 de gener organitzem la jornada Formativa online: “La revolució al sector del vehicle elèctric: Posicions laborals que obren les noves tecnologies” de 12h a 13h. La inscripció a la jornada es formalitzarà responent un qüestionari (5-10 minuts), a partir del següent enllaç:https://bit.ly/3qmYzPw
Eva Menor Cantador, Diputada presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, obrirà l’acte i com experts comptarem amb Carlos Àlvarez, fundador de LUPA i David de Diego, FIEA i “Luz de Cruce” (COPE).
El desenvolupament de noves tecnologies ja està revolucionant el sector de l’automoció i començant a configurar el que en un futur cada cop més proper serà la nova mobilitat. En aquesta sessió organitzada per la Fundació BCN Formació Professional i CIAC analitzem quins perfils i competències professionals són necessàries per adquirir posicions de lideratge i competitivitat a un sector en profunda evolució.
Aquesta jornada s’emmarca en un estudi que la Diputació de Barcelona, l’AMB i la Fundació BCN Formació Professional estan impulsant per conèixer les necessitats de talent i els perfils professionals emergents al sector de la nova mobilitat.
Aprovat el projecte europeu Logistic VET Hub presentat per Xarxa FP dins l’Acció Clau 2 -VET – Cooperació entre organitzacions en l’àmbit de la Formació Professional, corresponents a la convocatòria 2021 del nou programa Erasmus +.
L’objectiu del projecte és la creació d’un partenariat internacional entre experts d’organitzacions, empreses i centres d’FP que imparteixen cicles de relacionats amb el sector logístic per tal d’intercanviar bones pràctiques, elaborar recomanacions i analitzar els perfils, competències i ocupacions segons les necessitats i tendències del sector logístic a Europa. El projecte té una duració de dos anys i compta amb la participació de la Fundació BCN Formació Professional, l’Ajuntament de Lisboa, l’Ajuntament de Skelleftea, la Federació Municipal d’Educació de Rovaniemi (REDU), SAVO Vocational College de Kuopio, Tartu Vocational College, i Alfa College de Groningen, així com amb l’assessorament de l’Institut Cotes Baixes d’Alcoi i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
El Govern de la Generalitat impulsa una campanya institucional per fer arribar a totes les persones, així com a tots els centres de treball o de formació, la importància de l’acreditació de competències.
És l’oportunitat d’aconseguir una acreditació oficial mitjançant la demostració d’allò que la persona usuària és capaç de fer, a partir de la seva experiència professional o la seva formació no reconeguda oficialment.
La persona usuària ha de participar en un seguit d’entrevistes que preferentment són virtuals, en les quals ha de demostrar competències professionals que constitueixen part d’un certificat o títol professional.
Si la persona demostra que ha adquirit les unitats de competència, obté una certificació oficial que permet convalidar i completar la formació d’un Certificat Professional o Títol de Formació Professional.
L’obtenció d’un certificat d’acreditació facilita el desenvolupament professional i personal millorant el currículum i les possibilitats de trobar feina. A més, quan s’acaba el procediment, la persona usuària rep una orientació sobre quin itinerari formatiu pot seguir.
A partir del 2022 l’acreditació serà un servei regular i estable, i la ciutadania es podrà inscriure sense cap cost els 365 dies de l’any de totes les competències professionals incloses en certificats professionals i títols de formació professional que s’ofereixen a Catalunya.
A https://fp.gencat.cat/ca/acreditacio/em-vull-acreditar/ s’anirà publicant la informació més actualitzada sobre aquest nou servei. En la mesura que més persones acreditin les seves competències professionals, més reforçat sortirà el Sistema FPCAT.
El projecte PFI: Pràctiques professionals a la EU de Xarxa FP pretén millorar l’ocupabilitat i evitar la desvinculació del sistema educatiu de persones joves estudiants de PFI, i suposa un pas endavant en la internacionalització dels programes de formació i inserció del nostre país. El projecte parteix d’una anàlisi actualitzada de les necessitats comunes dels centres d’FP que conformen el Consorci promotor de la iniciativa, i de la voluntat de tots ells de començar a oferir oportunitats de mobilitat més inclusives pel seu alumnat de PFI.
El projecte inclou 3 mobilitats grupals de 15 dies per a un total de 32 estudiants de PFI, a les ciutats de Lisboa (Portugal), Munic (Alemanya) i Tolosa (França). Les mobilitats es duran a terme al llarg del mes de maig de 2022:
– Munic (1a i 2a setmana de maig): 10 estudiants + 2 acompanyants
– Lisboa (2a i 3a setmana de maig): 11 estudiants + 2 acompanyants
– Tolosa (3a i 4a setmana de maig): 11 estudiants + 2 acompanyants
El projecte va destinat a persones joves amb menys oportunitats, amb obstacles per motius socials, educatius i culturals que els dificulten l’accés al mercat de treball.
Els objectius específics del projecte són:
-Facilitar el desenvolupament de competències de base, transversals, tècniques i professionals entre l’alumnat de PFI.
-Facilitar el desenvolupament de competències lingüístiques en anglès o francès entre l’alumnat de PFI.
-Dotar l’alumnat de PFI de més experiència laboral dins del sector professional dels seus estudis.
-Potenciar el sentiment de pertinença a la Unió Europea entre l’alumnat de PFI.
-Reforçar l’autoestima i la motivació de l’alumnat de PFI per fomentar la seva transició a l’FP Inicial.
-Acompanyar i capacitar l’alumnat de PFI en la presa de decisions respecte a la trajectòria educativa i/o professional que vulgui emprendre.
-Sensibilitzar i empoderar als centres d’FP amb noves eines, mètodes i continguts perquè a mitjà termini comencin a impulsar els seus propis projectes de mobilitat per a alumnat de PFI.
-Reforçar les capacitats de gestió dels equips directius i la cooperació transfronterera dels centres d’FP.
-Reforçar el partenariat nacional i internacional de Xarxa FP.
Els resultats esperats són:
-Disposar de persones joves professionals amb una major ocupabilitat, que faciliti la seva inserció en el mercat de treball.
-Disposar de persones joves professionals amb més motivació i autoconfiança per afrontar la transició a l’FP Inicial.
-Disposar de centres d’FP sensibilitzats i empoderats per impulsar els seus propis projectes de mobilitat per a alumnat de PFI.
El MetròpolisFPLab, que enguany celebra la seva quarta edició, busca posar en valor el talent de l’alumnat de formació professional, apropant-lo al mercat laboral i fomentant-hi la seva inserció a través de la metodologia d’innovació oberta en un entorn real. Potenciar l’emprenedoria, el treball en equip, les competències clau i l’experimentació són alguns dels objectius principals d’aquest projecte. Altres objectius del programa són:
Dotze empreses de diversos sectors clau en el desenvolupament social, acadèmic i econòmic de la zona ens llencen nous reptes, i busquen les millors idees per resoldre’ls. Si sou un centre d’FP de l’AMB o Bcn podeu apuntar-vos a aquesta nova edició i trobar una solució a aquests reptes.
A més a més, aquesta edició retornem a la presencialitat d’alguns dels tallers, per poder fer un millor seguiment i acompanyament de totes les vostres idees!
Si cliqueu a l’enllaç de sota, trobareu tota la infromació del projecte, les bases de la 4a edició així com els reptes llençats per les empreses , el calendari del projecte i més detalls!
Barcelona i la seva regió Metropolitana ja és un dels principals pols d’impressió 3D del món.
La investigació s’ha dut a terme amb la col·laboració del CZFB i ha comptat amb el suport de l’AMB i del 3D Incubator.
La impressió 3D suposa una gran oportunitat de crear ocupació amb l’aparició de nous perfils professionals que fan necessària la incorporació d’aquesta nova forma de produir en el sistema formatiu.
La seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha acollit la presentació de l’estudi “Noves tendències i necessitats formatives al sector de la impressió 3D”, elaborat per la Fundació BCN Formació Professional amb la col·laboració del CZFB i el suport de l’AMB i el 3D Incubator. A l’acte hi han participat Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona; Sara Berbel, presidenta de la Fundació BCN Formació Professional; Àngel Tarriño, coordinador de l´Observatori de l’FP; Pau Alarcón, tècnic de l’Observatori de l’FP; i Pablo Valderrama, director del 3D Incubator. Així mateix, la cloenda de l’acte ha estat a càrrec del director de Polítiques Socials de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Guillem Espriu, Pere Navarro.
L´estudi destaca que Catalunya ja és un dels principals pols d´impressió 3D a nivell mundial, amb la zona de l´Àrea Metropolitana de Barcelona englobant més de la meitat de les empreses. Tot i així, la majoria de les empreses perceben barreres d’entrada importants entre les quals destaca la necessitat d’adequar l’oferta formativa a la realitat econòmica i social actual.
L’estudi ofereix, a més, informació actualitzada sobre la situació, potencialitats, tendències i necessitats actuals i de futur del sector.
Nous perfils professionals
Davant aquesta recent forma de produir han sorgit nous perfils professionals necessaris com especialistes en disseny, en post processament i acabats, o enginyers i tècnics especialitzats en impressió 3D.
Es tracta d’una gran oportunitat de crear ocupació per a la qual és necessària la incorporació de la impressió 3D al sistema formatiu. Per això, és important, en primer lloc, comptar amb professors especialitzats en la matèria per, posteriorment, oferir formació contínua per adquirir coneixements i competències en impressió 3D i crear una oferta formativa orientada a les empreses i les seves plantilles.
En aquesta línia, Pau Alarcón, de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional, ha explicat que “ampliar l’oferta formativa (mitjançant adaptacions en cicles formatius, FP Dual, etc.) contribuiria dràsticament a dinamitzar el sector i a reduir-ne les problemàtiques per trobar mà d´obra especialitzada”.
Avantatges de la impressió 3D
En els darrers anys, en què s’està desenvolupant la nova economia, la impressió 3D aporta múltiples avantatges que s’adapten a les noves maneres de consumir, de produir i de transportar. Entre elles, la producció a demanda, sense necessitat de comptar amb estocs, la llibertat en el disseny i la possibilitat de personalitzar a gran escala, la fabricació de geometries complexes i sense juntes, o la possibilitat de fabricar més a prop del consumidor final. Així mateix, el gran argument pel qual aquesta forma de producció s’està consolidant és l’augment de la sostenibilitat mediambiental i una vinculació més gran a l’economia circular.
La seva implementació a la producció industrial ha permès a les empreses augmentar la seva competitivitat mitjançant una reducció de temps i costos, ampliant les capacitats productives i la millora del servei. Com ha assenyalat Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP, “si bé el sector de la impressió 3D encara es troba en una fase inicial, compta amb un potencial enorme, ja engloba àmbits molt variats i la seva evolució apunta cap a una obertura a molts altres sectors”.
Tal com ha conclòs Sara Berbel, “cal anticipar les necessitats de talent dels nous sectors productius que estan cridats a ser els drivers del canvi cap a un model més sostenible, eficaç, eficient i productiu que generarà llocs de treball i riquesa al nostre territori”.
3D Incubator i DFactory Barcelona, iniciatives pioneres
El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha destacat que “l’entitat està compromesa amb el desenvolupament de la indústria d’impressió 3D i va ser pionera en crear, juntament amb Leitat i l’ajuda de fons FEDER, el 3D Incubator: la primera incubadora d’Europa d’alta tecnologia en impressió 3D, per on ja han passat 75 empreses”. La mateixa incubadora es va convertir en un referent de col·laboració público-privada en crear un respirador i un bifurcador en temps rècord durant la pandèmia.
Així mateix, el CZFB inaugurarà a finals d’any la primera fase del DFactory Barcelona, amb Leitat com a partner tecnològic, 17.000 m2 destinats a la indústria 4.0 i que esdevindrà el principal node d’indústria digital del sud d’Europa, on HP ha estat la primera empresa a instal·lar-s’hi per investigar en matèria d’impressió 3D.
El director de Polítiques Socials de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Guillem Espriu, ha assenyalat “el compromís de treballar en l’estratègia metropolitana de potenciació del sector de la indústria d’impressió 3D en el marc de l’aposta per la reindustrialització del territori i la reactivació econòmica”.
La Fundació enguany ha impulsat la Taula d’FP&Construcció 4.0 amb l’objectiu de conéixer les necessitats i tendències del sector i formar el futurs professionals de la Construcció 4.0.
La Taula s’ha reunit en quatre sessions de treball i aplega centres d’FP de les famílies d’Edificació i Obra i Fusta i Moble, Gremis professionals, experts i agents de l’ecosistema de l’FP.
El proper dia 3 de desembre visitarem una promoció d’habitatge públic pionera en innovació, sostenibilitat i inclusivitat, impulsada per l’IMPSOL.
El dimarts 13 d’octubre 2021, dia d’Ada Lovelace, a les 19h al CosmoCaixa es va celebrar la 7a edició dels PremisPremis DonaTIC, impulsats pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona y la associació Tertúlia Digital.
Aquests guardons tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en el futur.
En la jornada d’enguany s’han premiat vuit dones i dues iniciatives empresarials. En la categoria d’estudiant FP TIC la guanyadora 2021 ha esta Sara Puig Cabruja, estudiant dels doble titulació Desenvolupadora d’App. web i multimèdia (DAW i DAM) a Jesuïtes El Clot de Barcelona.
La Fundació participa com membre del jurat d’aquesta premis i felicita a les estudiants d’FP guardonades de totes les anteriors edicions.
| 2021 | Sara Puig Cabruja | Jesuïtes El Clot, Barcelona | CFGS DAM i DAW |
| 2020 | Agnès Malé Gabarró | Institut Esteve Terrades i Illa, Cornellà de LL. | CFGS ASIX-Ciberseguretat |
| 2019 | Anna Dacosta Martín | Institut Esteve Terrades i Illa, Cornellà de LL. | CFGS ASIX-Ciberseguretat |
| 2018 | Cristina Martin Planelles | Institut Bosc de la Coma, Olot | CFGS DAM i DAW |
| 2017 | Marina Blasco Sánchez | Institut Escola del Treball, Barcelona | CFGS Sistemes de Telecomunicacions i Informàtics |
Les dones matriculades en cicles FP TIC representen el 9%, la inserció laboral d’aquesta família professional és del 98,92%, un sector que ha resistit molt bé la pandèmia que ha creat llocs de treball i que generarà molta ocupació els propers anys, per tant, caldrà treballar per atreure més joves i sobretot més noies a aquests estudis professionals, un repte que ens interpel.la a tots (famílies, escoles, empreses, institucions, govern, etc).
