Categoria: Sense categoria

TMDC és un taller co-working de fabricació, un taller amb maquinària professional i d’ús compartit on trobem moltes empreses d’oficis, fusters, ferrers, startups industrials que desenvolupen producte físic i autònoms de la fabricació. Stage 2 és una de les empreses que trobem a TMDC, una consultora que acompanya i accelera el procés d’establiment en el mercat d’startups industrials en etapa inicial. A Stage 2 volen apostar per la Formació Professional del sector industrial. D’aquesta trobada de ben segur en sorgiran col·laboracions i sinergies per alguns dels  projectes de la Fundació.

Aquest més de gener més d’una vintena d’estudiants de Formació Professional a Barcelona i l’Àrea Metropolitana han iniciat les seves estades formatives a diverses ciutats europees com Roma, Zwolle, Treviso, Munich, Westerburg, Oulu o Rovaniemi. Tant Barcelona com les ciutats d’acollida som membres de l’Associació Xarxa FP, fet que facilita que més de 150 persones joves puguin gaudir cada any de les seves estades internacionals.

Les primeres sessions amb estudiants, famílies i escoles que van participar en el projecte Erasmus+ BasicVET van tenir lloc els dies 17 i 19 de january. Els estudiants i companys seleccionats van a les seves pràctiques a Tolosa, Lisboa i Munic, tres membres de Xarxa FP amb els quals estem col·laborant.

Hi va haver una visió general del projecte i informació sobre les mobilitzacions. També vam tenir l’oportunitat de conèixer-nos i resoldre problemes i dubtes. Aquesta és la primera reunió de molts d’ells, i esperem tornar a reunir-nos.

El dia 19 de desembre, en el magnífic marc de l’Escola Baixeras, vàrem participar en el “Debat de Debats”, parla la comunitat educativa. Va ser una activitat preparada conjuntament pel Consell Educatiu Municipal i el Consell de l’FP de Barcelona. Va obrir la sessió el professor Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, parlant del valor que té la participació de la comunitat educativa en les polítiques locals. Després es varen presentar en pannels els resultats de les 6 comissions que, amb més de 70 experts, han treballat durant el curs. D’aquí varen sortir més de 200 propostes per a millorar les polítiques educatives de la ciutat.

L’acte va acabar en una taula rodona, conduïda per Marta Carranza, amb el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, i el delegat d’educació del departament d’Educació.

El divendres 16 de desembre varem asistir a la Llotja de Mar a l’acte de presentación de l’Estudi Inserció Laboral dels  Ensenyaments Professionals  2022 elaborat conjuntament pel Departament d’Educació i el Consell General de les Cambres de Comerç de Catalunya, en què s’evidencia que els ensenyaments professionals continuen sent una de les millors vies d’inserció laboral.

Algunes dades destacables de l’Estudi:

• Després del curs 2020-2021, només un 12% dels joves de 16 a 25 anys que van obtenir un títol d’FP a Catalunya estaven en situació d’atur, una xifra irrisòria si es compara amb la mitjana de l’atur juvenil, que se situava en un 42%.
• L’empresa de pràctiques, o de dual, esdevé el canal d’intermediació més efectiu per trobar feina.
• Les cinc famílies professionals en que hi ha una inserció laboral més gran són: indústries extractives (80%), energia i aigua (67,90%), química (65,37%), instal·lació i manteniment (62,72%), fusta i suro (62,16 %) i nou famílies professionals més superen el 50% d’inserció: fabricació mecànica, sanitat, maritimopesquera, indústries alimentàries,  electricitat i electrònica, turisme, serveis socioculturals i a la comunitat, transport, comerç, administració i gestió i seguretat i medi ambient. 

La manca de talent és una de les barreres més significatives pel desplegament del vehicle elèctric.

• Les empreses assenyalen que la manca de talent és un dels principals topalls pel sector. El vehicle elèctric, amb una projecció econòmica i d’ocupació elevada, afronta dificultats significatives per trobar els perfils professionals necessaris per desenvolupar-se
• Diversificació i nous perfils professionals. Els perfils professionals més demandats en el sector emergent del vehicle elèctric (VE) són tècnics en programació i informàtica del VE, ciberseguretat, tècnics demanteniment i reparació, comercials especialitzats, instal·ladors elèctrics de punts de recàrrega, especialistes en gestió de xarxes intel·ligents i perfils transversals com agregadors de dades.

L’estudi  “El Sector del Vehicle Elèctric en Clau de FP” elaborat per la Fundació BCN Formació Professional per encàrrec de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha comptat amb la participació de més de 200 empreses del sector de la mobilitat elèctrica i més de 20 experts sectorials amb L’objectiu d’identificar les necessitats del vehicle elèctric pel que fa als perfils professionals que requereix aquest sector en expansió.

Un dels principals objectius de l’agenda 2030 de la Unió Europea és aconseguir un desenvolupament econòmic global i sostenible respectuós amb el planeta i els recursos que aquest ofereix. La problemàtica climàtica és a l’ordre del dia en l’activitat legisladora i de programació de polítiques públiques. En el sector de l’automoció, això es tradueix en potenciar l’energia verda i renovable com a font d’energia per a la mobilitat, i com a conseqüència, el sector travessa canvis rellevants i irreversibles.

1.135 matriculacions de vehicles elèctrics a la província de Barcelona al 2021

La fotografia del mercat del vehicle elèctric assenyala un increment de la demanda amb 11.135 matriculacions l’any 2021 a la província de Barcelona i un augment d’un 375% respecte a l’any 2017. Per altra banda es preveu per als propers anys la creació de 140.000 llocs de treball al conjunt de l’Estat Espanyol vinculats a la mobilitat elèctrica, 250.000 matriculacions de VE i un desplegament d’entre 80.000 i 110.000 punts de recàrrega (Gobierno de España, 2021).

Els nous transports privats interurbans, les micromobilitats mitjançant el patinet elèctric o la bici elèctrica, l’abaratiment del cost de les bateries elèctriques i la seva major rapidesa de càrrega i menor pes d’aquestes conjuntament amb un augment dels punts de càrrega, tant a la metròpolis com a les carreteres, i la major conscienciació de la població envers la sostenibilitat dels seus desplaçaments són alguns dels factors que imprimeixen velocitat a la transició vers al vehicle elèctric. L’abast d’aquesta transició en tota la cadena de valor del sector és profunda i afecta des de concessionaris i assegurances fins a tallers de manteniment, serveis postvenda, indústria automobilística i instal·lació i manteniment de punts de càrrega.

La mobilitat elèctrica requereix noves tipologies de personal qualificat com per exemple especialistes en programació i software de vehicle elèctric, ciberseguretat, especialistes en la venda,  manteniment i reparació, tasca comercial i comunicació i especialitzada, o especialistes d’instal·lacions i manteniments de punts de càrrega.

L’estudi assenyala que el perfil professional que predomina actualment en el sector de l’automació és el d’home entre 36 i 55 anys. Gairebé un 50% d’aquests han cursat formació professional, però actualment entre aquest col·lectiu manca l’especialització necessària que requereix la transició vers la mobilitat elèctrica i també (assenyalen les empreses)  manca d’informació per gestionar i adaptar-se als canvis tant profunds del sector. Les empreses que han participat en l’estudi assenyalen que calen inversions significatives per adaptar espais públics i privats (tallers d’automòbils, instal·lacions elèctriques de llars, d’edificis i a la via pública) però també inversions i mesures per actualitzar i generar el talent necessari. Aquest aspecte segons les empreses i experts consultats no s’està produint al ritme necessari per assolir els objectius i tempos fixats per les administracions públiques en matèria de mobilitat sostenible.

L’estudi de la  Fundació Barcelona Formació Professional mostra la necessitat que té el sector de mà d’obra especialitzada i de coneixement. Per això entre les línies de treball assenyalades destaca la recomanació de desplegar oferta formativa ja existent al catàleg formatiu però amb molt poca presència a la província de Barcelona, com els especialistes d’FP en manteniment de VE o d’instal·ladors i manteniment de punts de càrrega de VE. També recomana la generació de centres d’FP integrats en el sector del Vehicle Elèctric que complementi l’oferta del Centre de Formació Professional de l’Automoció (Martorell) a més de generar i diversificar els canals d’oferta formativa per a treballadors en actiu del sector que hauran de passar necessàriament per un procés de re-skilling (tornar a capacitar a empleats en competències que la companyia necessita suplir), i up-skilling (procés de reforçar la formació en habilitats que el treballador ja tingui o que siguin similars a la seva àrea de coneixement) per tal de poder continuar ocupats en el sector.

Accedeix al estudi i la seva infografia aquí: https://www.fundaciobcnfp.cat/coneixement/estudis-sectorials/

El dia 23 de novembre es va reunir a l’Institut Bonanova, centre d’FP especialitzat en l’àmbit sanitari, el plenari del Consell de l’FP de Barcelona.

A la reunió es va fer balanç dels 10 anys de l’FP Dual a l’Ajuntament de Barcelona, plantejant aquesta formació amb la doble mirada: educativa i d’inserció laboral. Es van presentar i analitzar les dades de matriculació del curs 2002-23; les taxes d’abandonament educatiu i les tendències en la demanda. També es va aprofitar per a presentar els certificats de professionalitat com a complement de la formació inicial.

El Consell va aprovar un informe de propostes per a reduir l’abandonament educatiu.

El dia 7 de novembre vàrem visitar el CETT, que incorpora l’Escola Tècnica Professional i dels Estudis Universitaris de Gastronomia. Ens varen rebre Maria Abellanet, presidenta; i Elisabet Ferrer, directora general. L’objectiu de la trobada era conèixer-nos millor ambdues institucions i explorar formes de poder establir més col.laboracions.

A la reunió es va posar en valor el sector del turisme, l’hoteleria i la gastronomia. També el plantejament integrat que en fa el CETT, establint itineraris i activitats conjuntes entre l’alumnat d’FP i l’universitari. Els vincles amb el sector i l’estructura de “campus” (hotel, una residència…), fan que siguin model de referència.

Des de la Fundació i Xarxa FP els vàrem animar a participar en els projectes d’innovació, com el MetròpolisFP Lab, i a treballar conjuntament en el sector.

El passat 9 de novembre vam participar als salons de l’ocupació i BIZ, dos espais de trobada entre persones emprenedores, startups i talent. Des de la Fundació vam impartir un taller interactiu per conèixer els diferents cicles formatius i certificats professionals. Les persones assistents van poder elaborar el seu propi itinerari formatiu i capacitador,  per tal de marcar la seva formació actual, els seus objectius professionals i saber com poden millorar el seu perfil competencial.Paral·lelament, vam organitzar la taula rodona “Talent i esperit emprenedor: experiències d’èxit” amb testimonis d’empreses, alumnes i docents que han tingut papers clau als projectes d’innovació en l’FP. Arquima, una empresa puntera de construcció de fusta, fa dos anys que forma part del MetròpolisFPLab, i ens van explicar de primera mà la seva experiència en projectes d’innovació amb FP. Alumnat i docents d’FP també ens van explicar el seu testimoni en un projecte que els permet adaptar la pedagogia dels centres a resoldre necessitats reals d’empreses i institucions. Finalment, Noè Alexandre, guanyador de la passada edició dels Premis FPConsolida, ens va explicar el mentoratge de 360º que està rebent per la xarxa d’emprenedors/es de Netmentora i com està impulsat la seva empresa.