Categoria: Sense categoria

El dia 13 d’abril es va reunir el Patronat de la Fundació. A la reunió es varen aprovar els comptes anuals 2022 i es va fer balanç de les activitats i projectes del primer trimestre del 2023. En especial es va destacar la consolidació de la Fundació dins l’ecosistema de l’FP i la bona coordinació amb tots els agents del sistema. També es va fer referència a la tornada a la normalitat de les mobilitats internacionals i de tot l’esforç que s’ha fet en aquest àmbit des de la Fundació i la Xarxa FP.

El 12 d’abril, a la seu del Convent de St. Agustí de Barcelona Activa, es va reunir el Plenari del Consell de l’FP de Barcelona.

Entre altres temes es va poder conèixer l’oferta d’FP pel curs 2023-24 a la ciutat de la mà del Consorci d’Educació de Barcelona. També la política de desplegament dels nous Instituts amb més relació amb hubs de coneixement i amb els corresponents sectors. Es va presentar el nou plantejament de l’Anuari de l’FP. I, des de l’Agència FPCAT, es va explicar l’Acord signat amb el govern per a la planificació integrada de la Formació Professional.

Les Energies Renovables (EERR) són un vector clar de futur i ocupació que mica en mica es va afiançant a nivell global i també a nivell metropolità. Les EERR, a més d’estalviar costos a mig/llarg termini en un entorn on la incertesa dels costos enèrgics va en augment, reben l’empenta institucional i normativa per tal d’anar avançant terreny en diversos objectius per  assolir els objectius establerts per la Legislació Europea sobre Clima, que estableix que els països de la UE hauran de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en almenys un 55% al 2030, amb l’objectiu que cap al 2050 la UE sigui climàticament neutra. Per altra banda, tendències com la descarbonització de la indústria, la mobilitat sostenible i noves metodologies circulars de producció són vectors creixents de demanda vinculats a la instal·lació i generació de EERR. 

Aquesta embranzida vers el desplegament a les EERR, que sembla ens situa en un camí sense retorn, requereix però del suport en un dels que considerem pilars principals d’aquesta transició vers l’energia verda, que és el talent necessari per poder impulsar, gestionar, mantenir i materialitzar la diferent infraestructura necessària per a la generació de EERR.

La Fundació BCN Formació Professional, a través de la recerca “Els Sectors Emergents a la RMB: el cas de les Energies renovables”, elaborada en col·laboració amb l’AMB i IREC, ha detectat que 82,5% de les empreses del sector tenen dificultats a l’hora de cercar el talent necessari per poder portar terme la seva activitat. Les principals raons aportades que expliquen aquesta situació són: manca de professionals qualificats/des; un baix grau d’especialització i poca experiència al sector.

De manera concreta, els continguts formatius més rellevants que les empreses troben a faltar tant a l’hora d’incorporar un nou perfil professional a la seva plantilla, com també de la seves plantilla en actiu són:

1. Sistemes d’emmagatzematge energètic (acumulació, bateries…)
2. Instal·lacions fotovoltaiques (Autoconsum individual i autoconsum compartit)
3. Xarxes intel·ligents
4. Comunitats energètiques
5. Tecnologies de l’Hidrogen
6. Xarxes de distribució elèctrica
7. Generació de gasos renovables a partir de residus. 

Per altra banda, tot i ser un sector amb perspectives de futur i ocupació important es detecten certes incongruències, com que les aules de les titulacions d’FP vinculades a aquest sector sovint no acaben d’omplir-se d’alumnat (no el prioritzen en les seves opcions de matriculació) i no existeix una xarxa d’oferta diversificada a 6 de les 7 comarques que integren la RMB; només al Barcelonès es pot trobar una gamma diversificada de formacions al respecte. Per altra banda, les empreses apunten a una sèrie de figures normatives que compliquen molt l’estada d’alumnat en pràctiques o en modalitat d’FP dual al sector, doncs requeriments diversos com, per exemple, la necessitat de tenir el carnet d’instal·lador per poder ubicar-se a diversos entorns d’activitat, limita molt l’accés de talent en formació a entorns reals de treball. 

Si ens fixem en el cas dels perfils professionals més demandants pel sector, la recerca de la Fundació BCN Formació Professional ofereix aquest “mapa” de perfils professionals actuals i de futur estructurats segons el tipus d’energia renovable:

*En vermell els perfils de més difícil cobertura

S’observa com el cas del talent tècnic associat a instal·lació i manteniment és el que es considera per part de les empreses el de més difícil cobertura, conjuntament amb perfils d’àmbit d’enginyeria, situació que no només es dona en aquest sector, i que genera una descompensació entre la capacitat del sistema per abocar tècnics al mercat de treball i el volum de tècnics sol·licitats per un mercat de treball que requereix cada cop més tècnics per desenvolupar la seva activitat de manera competitiva i actualitzada. A  aquest increment de les especialitzacions tècniques de talent se li suma un procés sense precedents de relleu demogràfic que actualment no té visos de ser sostenible en termes de reemplaçament de mà d’obra, especialment en el sector de la indústria i en àmbits tècnics. 

Un cop analitzada la situació, tant d’oferta com de demanda, es consideren claus les següents recomanacions dintre de la recerca esmentada: 

1. Orientació i informació sobre el sector
   •  Millora de l’orientació educativa i professional a joves i altres col·lectius. •
   • Campanyes de comunicació per donar a conèixer l’oferta formativa.
2. Actualització, adequació i especialització de l’oferta formativa
   • Actuacions enfocades a disminuir les dificultats de contractació del perfil d’instal·lador/a de plaques fotovoltaiques.
   • Nous cursos d’especialització que donin resposta a perfils emergents. 
   • Grups de treball per a millorar el grau d’adequació de l’FP a les necessitats del sector eòlic i el disseny del cicle Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica. • Revisió dels currículums dels diferents cicles associats a les EERR. 
3. Centres i professorat d’FP 
   • Millora dels recursos pedagògics dels centres (donació de material, noves instal·lacions, projectes d’aprenentatge per simulació, etc.)
   • Donar continuïtat i reforçar l’oferta formativa adreçada a professorat.

• Estudi complet del sector de les energies renovables de la Fundació BCN Formació Professional

• Infografia

Els dies 30 i 31 de març la Fundació BCN Formació Professional i la Xarxa FP, como a membres de la Alianza X la FP impulsada des del Ministerio de Educación y Formación Profesional, hem assistit a Madrid al Congreso Internacional de Formación Profesional. El congrés ha estat inaugurat per la Ministra Pilar Alegría i pel vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas.

Al llarg de diferents intervencions i taules rodones s’han abordat les oportunitats i els reptes que planteja la nova economia i el moment actual de l’FP.

En el marc del desplegament del seu Pla Director, durant el mes de març el Consorci d’Educació de Barcelona ha inaugurat dos nous instituts que passen a formar part de la Xarxa Be Pro.

El dia 9 de març es va inaugurar l’Institut de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Barcelona, que integrarà tots els ensenyaments professionals de l’àmbit digital. També oferirà formació continuada gràcies al conveni que el Consorci d’Educació ha signat amb Barcelona Activa per col·laborar en la formació de la ciutadania, a més de posar l’agència de promoció econòmica municipal a disposició dels estudiants i els seus itineraris cap al món laboral. El nou centre s’ubicarà a les instal.lacions de l’edifici Media TIC i neix en un moment en que el món empresarial i de la tecnologia demanden nous professionals, sense perdre de vista la necessitat de superar la bretxa de gènere.

 I el dia 29 de març es va inaugurar l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona a la seu del Teatre Nacional de Catalunya. El centre integrarà totes les ensenyances professionals de les diferents disciplines que inclouen les arts escèniques. L’institut també forma part d’aquesta tipologia de centres focalitzats en els ensenyaments professionals amb una aposta d’espais flexibles i polivalents. S’està treballant en un conveni amb el Teatre Nacional de Catalunya amb diverses línies de col.laboració com la cessió d’espais, i el suport dels professionals del teatre al personal docent del centre.

En l’actualitat, el sector de les energies renovables identifica el perfil de muntador/a i mantenidor d’instal·lacions solars i el de tècnic d’eficiència energètica com els perfils més rellevants en el sector.

Des del sector es considera que les plantilles tindran necessitats formatives relacionades amb sistemes d’emmagatzemat energètic (acumulació, bateries, etc., instal·lacions fotovoltaiques, xarxes intel·ligents i millora de flexibilitat i fiabilitat d’operacions (automatització, IoT, data analitics, Scada., etc.), instal·lacions d’autoconsum i comunitats energètiques.

El Grau Mitjà d’Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques té una matriculació molt superior a la resta i els últims cursos s’ha produït un lleuger creixement de la matrícula. 

La matriculació del Grau Superior d’Energies Renovables segueix una tendència de creixement al llarg dels últims anys. La major part de les matrícules es concentren en centres privats.

El passat Dimarts 28 de març, la Fundació BCN Formació Professional va presentar els sectors econòmics emergents i la formació professional a la regió metropolitana de Barcelona. Aquest estudi analitza el sector de les energies renovables des d’un enfocament en clau d’FP. L’estudi posa el focus en conèixer i analitzar les característiques i dinàmiques del mercat de treball, les necessitats formatives i competencials de les empreses i la diferent oferta de formació professional. A més, es descriuen les principals tendències innovadores i s’identifiquen els perfils més demandats, de difícil cobertura i emergents del sector.

L’estudi s’ha elaborat partir d’una enquesta en la qual han participat gairebé 100 empreses del sector i de 28 entrevistes i  grups de discussió amb diferents agents clau. Ha estat desenvolupat per la Fundació BCN Formació Professional en col·laboració amb l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), i el suport de l’Area metropolitana de Barcelona.

La benvinguda va ser a càrrec del tinent alcalde de Badalona el Sr. Alex Montornes, seguidament del Sr. Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència de Formació i Qualificació Professional de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i va tancar l’acte de presentació la Sra.Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

El sector de les energies renovables considera el perfil de muntador/a i mantenidor d’instal·lacions solars un perfils claus en el sector.  Seguits del tècnic/a d’eficiència energètica i auditoria energètica, responsable-supervisor/a i posada en marxa d’instal·lacions solars, promotor/a o comercial d’EERR i instal·lador/a i mantenidor de punts de càrrega de vehicle elèctric, explicaven Àngel Tarriño i Ana Vicente, coordinador i  investigadora responsable de l’estudi de l’Observatori de la Fundació Barcelona Formació Professional.

Altres perfils emergents que són considerats importants són el d’especialista en emmagatzematge energètic, gestor/a o dinamitzador/a de comunitats energètiques i tècnic/a de monitorització energètica i analista de dades. 

Pel que fa el perfil concret de muntador/a i/o mantenidor/o d’instal·lacions solars, els resultats mostren que els perfils integrals o híbrids seran cada vegada més demandats els anys vinents. La proliferació d’instal·lacions domèstiques fa que es requereixin cada vegada més professionals amb coneixements integrats sobre fotovoltaica, punts de càrrega, bateries elèctriques i/o aerotèrmiques (tant de la part d’instal·lacions com de manteniment d’aquestes.

La presentació va agrupar una taula rodona amb representants del sector:  el Sr. Raúl Rodríguez director general de FEGICAT, gremi d’Instal·ladors, la  Sra. Esther Morlanes, directora ALTERNA Energia i membre del Consell Territorial de UNEFCAT, el Sr. Víctor Cusí, president de EOLICCAT, Patronal eòliques de Catalunya i el Sr. Javier Azorín, responsable de desenvolupament formació i talent de IBERDROLA Espanya. De la discussió, en relació amb les necessitats formatives que el sector identifica, es considera que les futures plantilles tenen o tindran necessitats formatives relacionades amb sistemes d’emmagatzemat energètic (acumulació, bateries, etc., instal·lacions fotovoltaiques, xarxes intel·ligents i millora de flexibilitat i fiabilitat d’operacions (automatització, IoT, data analitics, Scada., etc.), instal·lacions d’autoconsum i comunitats energètiques. També s’apunten mancances formatives relacionades amb sistemes d’hidrogen i cadena de valor d’hidrogen verd, xarxes de distribució elèctrica i generació de gasos renovables a partir de residus i vehicles elèctrics i d’hidrogen. En definitiva, aquests resultats mostren  que la majoria de les necessitats formatives  s’associen a les noves tendències del sector.  

L’estudi també identifica les principals tendències en la matriculació i la inserció laboral dels cicles formatius amb més vinculació amb el sector de les EERR a la RMB.

El Grau Mitjà d’Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques té una matriculació molt superior a la resta i els últims cursos s’ha produït un lleuger creixement de la matrícula. 

La matriculació del Grau Superior d’Energies Renovables segueix una tendència de creixement al llarg dels últims anys. La major part de les matrícules es concentren en centres privats. 

El Grau Mitjà d’Instal·lacions de Producció de Calor i el Grau Superior d’Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica han patit un descens de la matriculació els últims anys. L’últim curs analitzat presenten una matriculació molt baixa.

Aquests cicles estan fortament masculinitzats-especialment els de Grau Mitjà- i no s’observa una reversió significativa d’aquesta tendència al llarg dels anys, el % de dones continua sent molt poc rellevant. 

La modalitat dual està poc estesa en aquestes titulacions, especialment en el cas de les titulacions de Grau Superior. 

Els Graus Superiors de la família d’Energia i Aigua i els Graus Mitjans de la família d’Instal·lació i manteniment presenten uns nivells d’inserció laboral superiors a la mitjana respectiva del cicles de Grau Superior i Grau Mitjà, respectivament.

Accedeix a l’estudi sencer i la seva infografia aquí.

Vam reprendre l’activitat de les Taules sectorials d’FP industrial i de construcció 4.0 en un entorn industrial com és la seu d’Stage2 al TMDC i posteriorment hem estat al congrés Rebuild 2023 amb centres FP d’edificació i obra civil aprenent com es transforma el sector, quines són les seves noves tendències i els seus reptes.

Taula sectorial FP Industrial,Taula FP i Construcció 4.0

Vam reprendre l’activitat de les Taules sectorials d’FP industrial i de construcció 4.0 en un entorn industrial com és la seu d’Stage2 al TMDC.

Hi van participar 25 persones de centres d’FP industrial, agents econòmics, socials i del ecosistema d’FP, amb l’objectiu de generar sinergies entre centres i teixit industrial, startups, en un espai de cocreació, emprenedoria i formació per a alumnat i docents.

Vàrem conèixer Stage 2, la primera acceleradora de startups industrials del país, creada al 2022 de la mà d’Oriol Pascual i un grup de 10 emprenedors, amb un fons d’inversió de 15M€ i el repte d’accelerar 150 projectes industrials fins al 2030.

Així mateix, vam convidar el Clúster de Construcció Industrialitzada de Catalunya, una plataforma nova i referent per al desenvolupament de la Construcció 4.0 a Catalunya, que treballarà al voltant de quatre eixos: Industrialització, Digitalització, Sostenibilitat i Formació.

I vam cloure la sessió visitant TMDC el primer coworking per a artesans de la fabricació ubicat al Poblenou, Barcelona. És un taller industrial de més de 2000m2 equipat amb maquinaria electroportàtil, maquinaria industrial i maquinaria CNC per a treballar la fusta, el ferro i el plàstic, amb projectes molt interessants.

Visita Rebuild 2023

Els dies 29 i 30 de març hem visitat a Madrid Rebuild 2023 l’esdeveniment de referència en innovació a l’edificació, amb nou centres d’FP d’Edificació i Obra civil de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Saragossa, Palma, Madrid, Getafe, Segovia, Lleida i el Centre de referència Nacional de Paracuellos. 

Varem reunir els centres per treballar en xarxa i col·laborar en projectes, també vam assisir al Congrès Nacional d’Arquitectura Avançada i Construcció 4.0, un espai per conéixer les novetats, tendències del sector i copsar les necessitats de les empreses. 

La Construcció s’està transformant de la mà de la construcció industrialitzada, la sostenibilitat i la digitalització i l’FP és clau per formar els professionals de la contrucció 4.0. 

Del 15 al 17 de març va tenir lloc la Fira Internacional d’Empreses Simulades amb l’objectiu d’apropar l’alumnat de Formació Professional a l’entorn laboral d’una fira on les empreses simulades es troben presencialment per poder presentar els seus productes, establir sinèrgies i realitzar operacions de compravenda.Des de la Fundació BCN Formació Professional, a través del nostre projecte Empresa Simulada, apostem per aquesta metodologia i donem suport als centres d’FP de Barcelona i l’AMB per tal que puguin participar-hi.   

El passat Dimarts 14 de març, la Fundació BCN Formació Professional va presentar l’Anuari de l’FP amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La present edició reuneix informació sobre la demanda d’estudis, característiques de la matrícula i de l’oferta formativa del sistema d’FP de Barcelona i àrea metropolitana. Com a novetat, d’una banda, s’inclou una fitxa amb la demanda formativa, perfil de l’alumnat i lloc d’estudi de cada municipi i també un document que recull les oportunitats, reptes i recomanacions sobre el futur de la Formació Professional.

Va obrir l’acte Maria Truño, Comissionada d’Educació de l’ajuntament de Barcelona  agraint la presència de tots els assistents i fent una especial menció a la Fundació BCN FP per la feina elaborada.

Seguidament Sara Berbel, Presidenta de la Fundació BCN Formació Professional explicà com la Formació Professional es troba en el seu millor moment. Les xifres de matriculacions han passat de 35.000 en el curs 2004-2005 a 63.000 en l’actualitat, xifra estable des de fa tres cursos i que significa un increment del 80% de les matriculacions en el transcurs dels darrers 17 anys. Aquesta evolució ha significat que el 24% de la població actual estudiant a la província de Barcelona, estigui cursant alguna titulació d’FP.

Berbel denotà també que a més de la creixent demanda actual de professionals d’FP, cal afegir la necessitat de reemplaçament generacional de les plantilles (jubilacions): al voltant del 80% de les oportunitats d’ocupació fins al 2030 al mercat laboral espanyol seran generades per les oportunitats denominades de “reemplaçament[1]” i la majoria d’elles seran de caràcter tècnic. El volum de reemplaçament generacional a la província de Barcelona serà de 500.000 llocs de treball en 10 anys[2]. Per tant és important tenir documents con l’Anuari de l’FP coma referent i fullar de ruta per la Formació Professional.

Javier Gracia, tècnic de l’observatori de la Formació Professional va exposar l’increment del sistema d’FP per l’any 2021 on gairebé 180 000 persones han sigut formades per l’FP respecte a l’any 2016 (matriculacions any 2015-2016). A més, existeix un augment molt accentuat en les matriculacions de 14 famílies professionals, entre elles, informàtica, màrqueting i sanitat. Per contra també existeix un decreixement molt denotat en altres 8 famílies professionals com per exemple, energia i aigua, industria alimentaria, edificació i obra civil causant un important handicap en cobrir l’alta demanda de ma d’obra d’aquests sectors. ​

Existeix una bretxa de gènere en l’FPI (Formació Professional Inicial) previ a la seva elecció, és a dir, les dones opten amb major proporció per Batxillerat en comptes d’un itinerari professional després de l’ESO respecte els homes (2 de cada 10 per les dones respecte a 3 de cada 10 pels homes).També es manté la bretxa de gènera en l’elecció de l’ensenyament professional.​ Trobem un 75% de dones en els ensenyaments professionals de benestar,  atenció a les persones i el sector tèxtil i en canvi un 75% d’homes escullen ensenyaments relacionats amb els sectors Industrials i informàtica​.                                                                                                                         Finalment Gracia explicà que l’FP es sol escollir de forma vocacional i no per localització, arrel de l’anàlisi de la mobilitat dels estudiants de Formació Professional.

A nivell territorial i polític l’increment de l’FP com a opció formativa també està recolzada a través d’un desplegament de normatives específiques, com va senyalar Àngel Tarrinyo, coordinador de l’observatori de la Fundació BCN F.  Per part de l’Estat espanyol trobem la Llei Orgànica 03/2022, coneguda com la Llei d’FP, i per part de la Generalitat de Catalunya, la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professional. Sense dubte aquesta focalització vers l’FP per part de les diferents administracions obeeix als efectes negatius que comporta tenir un percentatge tant baix de qualificats d’FP respecte a les necessitats del mercat de treball d’avui i del futur.  Aquest  percentatge és molt baix comparat amb la resta de potencies europees.

Tot i l’increment general en FP i el seu recolzament polític, “Espanya segueix sent el país amb major taxa de sobre-qualificació respecte a la resta de països de la UE, on el 36% de les persones amb estudis tenen ocupacions que no corresponen amb el seu nivell instructiu”, deia Tarriño, “aquest desajust és en part degut a un desconeixement o infravaloració de les potencialitats de l’FP.” Com a conseqüència, el sector productiu té una dificultat molt gran per cobrir posicions de mà d’obra tècnica qualificada: 41% de les vacants de les empeses a Espanya contemplen graduats/des en FP i 8 de cada 10 empreses manifesten tenir dificultats per ocupar llocs vacants[3] que venent de la Formació Professional.

Quan es compara l’atur juvenil a nivells de formació de l’ESO o el Batxillerat a FP, moment en el qual s’observen grans diferències entre les taxes d’atur, l’FP situa les persones al voltant de la mitjana d’atur i suposa un gran salt qualitatiu respecte als nivells instructius inferiors. La Formació Professional suposa millors opcions dintre del mercat de treball,ja que a Barcelona província la taxa d’atur mitjana de població activa (població de 16-67 anys) és de 9,4%,mentre que la de titulats/des en FP és de 8,4%, el que significa una reducció del gairebé el 12%. Aquesta reducció encara és més acusada quan comparem aquestes taxes registrades a nivell d’ESO o batxillerat. En un context d’atur juvenil (16-24 anys) molt elevat que ascendeix al 26,4%, l’FP aconsegueix disminuir-lo fins a un 20%, una xifra encara elevada però mitigada en part per l’efecte de l’FP.

Taxes d’atur per col·lectiu d’edat i nivell d’instrucció. Província de Barcelona. IIIT 2022.

Total	ESO o inferior	14,90%
	Batx	12,40%
	FP	8,30%
	Universitari	4,40%
	Total	9,40%
16-24	ESO o inferior	37%
	Batx	25%
	FP	20%
	Universitari	18%
	Total	26,40%
24-34	ESO o inferior	22%
	Batx	24%
	FP	10%
	Universitari	4%
	Total	11,70%
35 i +	ESO o inferior	10%
	Batx	6%
	FP	6%
	Universitari	4%
	Total	6,30%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades EPA

Actualment, continuà Tarriño, tots els sectors productius van en la direcció (o ja s’hi troben) de la digitalització i la sostenibilitat. Això implica pel present i futur pròxim del llocs de treball i perfils professionals unes certes qualificacions i competències hibrides, transversals i flexibles. L’FP és una molt bona resposta a aquests canvis immediats, podent-se adaptar amb més facilitat i més agudesa a les necessitats del nou mercat de treball: les adaptacions curriculars per part del sistema educatiu, els cursos d’especialització i per part del món laboral de la formació per a la millor de l’ocupació. L’FP també compta amb una servei d’hores, anomenades “hores lliures”, que implica la possibilitat a discreció de cada centre, d’adaptar la composició del seus graus segons les necessitats detectades en les posicions de treball. 

Els reptes de l’FP

L’abandonament escolar prematur a l’FP, en el primer curs dels cicles formatius de grau mitjà, arriba a assolir nivells del 40% mentre que a Batxillerat suposa el 24%^[4]. Les causes han estat associades a una manca d’orientació acadèmica, el desinterès generat per segones o terces opcions en el procés d’assignació de plaça i situacions específiques de vulnerabilitat[5].

Baixa participació de les dones a les titulacions STEAM

S’observa una baixa participació de les dones en les titulacions STEAM[6] en comparació amb els homes. En conjunt, entre les famílies professionals considerades STEAM, hi ha una participació de les dones del 32,2% al context de l’AMB i del 33,2% al context de Barcelona ciutat.

Internament, entre les diferents famílies professionals STEAM, s’observa una evolució heterogènia des del curs 2015/16 fins l’actualitat: mentre que a les famílies professionals Edificació i Obra Civil i Seguretat i Medi Ambient es dona un cert increment del percentatge de dones matriculades, en altres com Informàtica i comunicacions, Instal·lació i manteniment i Transport i manteniment de Vehicles la presència de dones és pràcticament inexistent.

Ritmes diferents, tecnologies diferents, manca de professorat i actualització

Les noves tecnologies, la velocitat i l’abaratiment dels costos de transmissió del coneixement està generant una velocitat en la innovació tecnològica sense precedents. Aquesta innovació genera una cascada de noves necessitats formatives i competencials i en paral·lel una altra cascada de competències i coneixements que queden obsoletes a una velocitat que s’incrementa gairebé exponencialment. Aquest fet, traslladat al sistema d’FP, es tradueix en una impossibilitat d’aparellar el ritme d’evolució de les noves tecnologies amb les tecnologies a l’abast dels centres de formació i amb els coneixements que pot abastar el professorat a un ritme racional. També, la manca de professionals precisament en els camps tecnològics situa al sistema d’FP que cerca aquest tipus de docents, en competència directa amb les empreses del mateix sector que també cerca aquest talent però que ofereixen salaris més avantatjosos. Finalment, l’actualització del professorat, peça clau del sistema, és una línia de treball a abordar i intensificar pel mateix motiu. 

Què recomana l’Anuari de la Fundació BCN Formació Professional

Repensar les instal·lacions formatives mitjançant centres integrats i de referència sectorial, generar mecanismes per compartir recursos formatius costosos, Adaptabilitat de l’ofert formativa ( Acompanyar la generació de nous perfils i oferta formativa amb accions de comunicació i orientació, Avançar-se a la necessitat de perfils professionals, Re-skilling / Up-skillin del professorat i plans de Xoc per col·lectius (contra l’abandonament a d’FP i per incorporar les dones a les STEAM) serien les recomanacions fetes per la Fundació Professional i que es podrien trobar a l’Anuari de la Formació Professional.

La presentació finalitzà amb Montserrat Ballarín: Vicepresidenta Àrea de desenvolupament social i econòmic. La vicepresidenta ha destacat la qualitat de l’Anuari i l’aposta per la qualitat del sistema d’FP. “La formació professional és clau per millorar la competitivitat econòmica i aconseguir la igualtat”, ha apuntat.

---